31 de juliol 2006

 

Bèsties



Bagneres de Poulard, Yann Arthus-Bertrand

Les fotografies més conegudes per tothom de Yann Arthus-Bertrand són indubtablement les seves imatges de la terra vista des del cel. Apassionat per la natura, amb trenta anys se’n va anar a viure a Kènia per estudiar el comportament dels lleons a la reserva de Masai Mara. A Kènia publica el seu primer llibre de fotografies sobre lleons, i té l’oportunitat de descobrir la bellesa del món vist des del cel, dalt d’un globus aerostàtic.
A partir d’aquí funda una agència de fotografia, Altitude, especialitzada en fotografia aèria, i crea un banc científic d’imatges de la terra vista des del cel, una especialitat que l’ha convertit en un fotògraf reconegut arreu del món.
Del llibre “La Terra vista des del cel” se n’han venut més d’un milió i mig d’exemplars.

Però una altra part del seu treball, potser menys conegut, però igualment impactant, són els seus retrats d’animals. A principis dels anys noranta, en una visita al Saló de l’Agricultura de París, Yann Arthus-Bertrand queda impresionat per la gran complicitat que perceb entre els criadors i els seus animals. Aconsegueix instal.lar un estudi fotogràfic dins el mateix Saló, i comença així un projecte que es convertirà, amb els anys, en un veritable inventari de les més espectaculars espècies animals de França i de tot el món.
Actualment té fotografiades més de 1000 espècies, i treballa en retratar els caballs més bonics del món, especialment a Mongòlia i a Xile.
La clau de l’èxit de les seves fotografies radica en captar el punt màxim de compenetració entre l’home i l’animal, i en revelar el vincle de quotidianitat que existeix entre ells. La il.luminació i la utilització irrenunciable d'un teló de fons són elements tècnics característics del seu treball.

Més informació a www.yannarthusbertrand.org


29 de juliol 2006

 

The Tours of the World


George Hincapie a la Paris-Roubaix, Graham Watson

El ciclisme és un els esports més agraïts per als fotògrafs: el paisatge sempre diferent, el sofriment dels propis esportistes, l'ambient dels espectadors a peu de carretera,... així com també per als aficionats és un d'aquells esports que enganxen. I tot això malgrat sembli que el món del ciclisme professional estigui obsessionat en el suicidi del seu propi esport.
Per veure l'estètica fotogràfica del ciclisme en la seva màxima expressió, només cal visitar l'espai web del que està considerat el millor reporter del món en aquesta especialitat: l'anglès Graham Watson.
Algunes de les seves millors imatges són també al web de l'UCI Pro Tour. No cal perdre's les impactants escenes de les Paris-Roubaix o de la Liege-Bastogne-Liege.
Més informació a www.grahamwatson.com o bé a www.uciprotour.com
.
"The Tours of the World" és un llibre que el fotògraf Paolo Pellizzari va publicar l'any 2004 amb el suport de la Unió Ciclista Internacional, cobrint durant tres anys vint voltes ciclistes d'arreu del món i en els cinc continents (a la Xina, a Malaisia, a Burkina Faso, Eritrea, Austràlia, França, Itàlia, Bolívia, Xile, Canadà,...)
És un estil de fotografia absolutament diferent, on l'important no és l'esportista en plena acció tècnica, sinó que Pellizzari situa els ciclistes en el seu context local, reflectint aspectes socials i culturals de cada zona. La cursa és la cursa, però hi ha més coses que separen, apart de la distància entre continents, una competició com el Tour de França d'una altra al desert del Golan.
Més informació a www.pellizzari.net

 

Cartier-Bresson

Rome, Italie, 1959. Henri Cartier-Bresson

A principis dels anys trenta, Henri Cartier-Bresson va crear en fotografia una nova estètica que va anomenar de"l'instant decisiu". Aquesta estètica comprèn dos elements: en primer lloc, el contingut de la fotografia ha de ser significatiu; després, aquest contingut s'ha d'adequar a una composició rigorosa. La forma, la línia, la textura, la tonalitat, el contrast i la composició geomètrica tenen tanta importància com el contingut, del que són disassociables.

Quan Cartier-Bresson va exposar per primera vegada la seva obra, el 1933 a Nova York, es va suggerir que eren fotografies fetes automàticament i que la seva provocativa bellesa era deguda a l'atzar. Era difícil creure que fossin composades, semblaven més aviat accidentals.

L'excepcionalitat de Cartier-Bresson radica en què és capaç de retenir la fracció de segon d'una acció on coincideixen l'aspecte més significatiu i la foma més evocadora. Veure, composar i accionar el disparador de la càmera formen un tot, i és el més important en la fotografia. Les imatges que en resulten no són res més que productes accessoris per a Cartier-Bresson. "M'encanta tirar una fotografia. Però un cop està feta, el plaer per mi ja s'ha acabat, ja està tot".

Podeu trobar informació a
www.henricartierbresson.org

This page is powered by Blogger. Isn't yours?