31 de juliol 2006
Bèsties
Bagneres de Poulard, Yann Arthus-Bertrand
Les fotografies més conegudes per tothom de Yann Arthus-Bertrand són indubtablement les seves imatges de la terra vista des del cel. Apassionat per la natura, amb trenta anys se’n va anar a viure a Kènia per estudiar el comportament dels lleons a la reserva de Masai Mara. A Kènia publica el seu primer llibre de fotografies sobre lleons, i té l’oportunitat de descobrir la bellesa del món vist des del cel, dalt d’un globus aerostàtic.
A partir d’aquí funda una agència de fotografia, Altitude, especialitzada en fotografia aèria, i crea un banc científic d’imatges de la terra vista des del cel, una especialitat que l’ha convertit en un fotògraf reconegut arreu del món.
Del llibre “La Terra vista des del cel” se n’han venut més d’un milió i mig d’exemplars.
Però una altra part del seu treball, potser menys conegut, però igualment impactant, són els seus retrats d’animals. A principis dels anys noranta, en una visita al Saló de l’Agricultura de París, Yann Arthus-Bertrand queda impresionat per la gran complicitat que perceb entre els criadors i els seus animals. Aconsegueix instal.lar un estudi fotogràfic dins el mateix Saló, i comença així un projecte que es convertirà, amb els anys, en un veritable inventari de les més espectaculars espècies animals de França i de tot el món.
Actualment té fotografiades més de 1000 espècies, i treballa en retratar els caballs més bonics del món, especialment a Mongòlia i a Xile.
La clau de l’èxit de les seves fotografies radica en captar el punt màxim de compenetració entre l’home i l’animal, i en revelar el vincle de quotidianitat que existeix entre ells. La il.luminació i la utilització irrenunciable d'un teló de fons són elements tècnics característics del seu treball.
Més informació a www.yannarthusbertrand.org
29 de juliol 2006
The Tours of the World
George Hincapie a la Paris-Roubaix, Graham Watson
Cartier-Bresson
Rome, Italie, 1959. Henri Cartier-BressonQuan Cartier-Bresson va exposar per primera vegada la seva obra, el 1933 a Nova York, es va suggerir que eren fotografies fetes automàticament i que la seva provocativa bellesa era deguda a l'atzar. Era difícil creure que fossin composades, semblaven més aviat accidentals.
L'excepcionalitat de Cartier-Bresson radica en què és capaç de retenir la fracció de segon d'una acció on coincideixen l'aspecte més significatiu i la foma més evocadora. Veure, composar i accionar el disparador de la càmera formen un tot, i és el més important en la fotografia. Les imatges que en resulten no són res més que productes accessoris per a Cartier-Bresson. "M'encanta tirar una fotografia. Però un cop està feta, el plaer per mi ja s'ha acabat, ja està tot".
Podeu trobar informació a www.henricartierbresson.org
