31 de desembre 2006
La realitat vista en color
Provincetown. Joel Meyerowitz
Joel Meyerowitz és un fotògraf de Nova York, nascut el 1938, que ha seguit la tradició de fotògraf del carrer de Cartier-Bresson o Robert Frank, tot i que ell només treballa en color. Meyerowitz utilitza càmeres de gran format, per trobar en els seus paisatges i retrats la màxima definició i lluminositat.
Considerat un dels grans fotògrafs del segle XX, ha contribuit des dels anys 60 al canvi d’actitud del gran públic enfront la fotografia en color, des de la reticència inicial a ser utilitzat a l’acceptació universal. Les fotografies, per ser bones, també poden ser fetes en color. El seu primer llibre, Cape Light, ha esdevingut una obra clàssica de la fotografia en color, i des de la seva publicació el 1979 se n’han venut més de 100.000 exemplars. N’ha publicat 14 més, de llibres.
Però el treball que darrerament l’ha fet més conegut ha resultat de l’encàrrec que el Museu de la Ciutat de Nova York li va fer pocs dies després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 al World Trade Center. Li van demanar que elaborés un arxiu d’imatges de la destrucció i reconstrucció de la Zona Zero i el seu entorn. Des de llavors, l’arxiu ja compta amb unes 8.500 imatges, d’entre les quals se n’ha fet una selecció de 28 que ja han donat la volta al món a través d’una exposició que mostra la magnitud de la destrucció i l’esforç en la resposta humana.
També se n’ha publicat un llibre, Aftermath, on s’ha efectuat una tria de 450 imatges.
Joel Meyerowitz té obres en molts museus, com el Museum of Modern Art i el Metropolitan Museum of Art a Nova York.
Podem veure la seva obra a l’espai web www.joelmeyerowitz.com
23 de desembre 2006
Paisatge
Hautvillers. Michael Kenna
Michael Kenna és un fotògraf de paisatges anglès, nascut el 1953, que durant molts anys es va dedicar a fotografiar paisatges industrials del nord d’Anglaterra, principalment de l’entorn on ell vivia. Entre els seus treballs més coneguts en aquest àmbit, són destacables les imatges de xemeneies a la Ratcliffe Power Station de Nottinghamshire.
A partir del anys 80 se’n va anar a viure a San Francisco, des d’on ha viatjat per tot el món per elaborar uns retrats de paisatges en blanc i negre realment impactants. Imatges minimalistes, amb ajustadíssimes composicions on intervenen núvols, arbres, aigua i elements arquitectònics en perfecte equilibri.
Moltes de les seves fotografies són llargues exposicions, fetes de nit, provocant uns efectes de difuminats que donen als seus paisatges un aire d’irrealitat. Ha publicat més d’una vintena de llibres, i des del 2004 edita un calendari anual amb fotografies seves.
A part de les imatges de paisatges característiques de la seva trajactòria, Michael Kenna ha treballat publicitàriament per a les marques més importants de diversos camps, sobretot en els cotxes: Audi, BMW, Maserati, Jeep, Saab, Rolls Royce, Range Rover o Mercedes.
Les imatges de Kenna ens apropen al paisatge d’una manera subtil i serena, amb visions a vegades enigmàtiques de jardins, a vegades poètiques de zones industrials, o geomètriques imatges del mar. Les podem veure al seu web www.michaelkenna.net
22 de desembre 2006
Pujant per les parets
Simon Carter és un fotògraf australià, nascut el 1966, que des de molt petit va mostrar interés en dues aficions que l’han acompanyat fins ara: la fotografia i l’escalada.
Amb divuit anys va començar a escalar en roca, i durant els anys noranta es va convertir en un dels millors escaladors australians, juntament amb la seva dona Monique Forestier. El 1999 va publicar el seu primer llibre Rock Climbing in Australia, que combina exitosament la seva passió per l’escalada en roca i la fotografia. Des de llavors, ha viatjat a les millors destinacions d’escalada del món per fer fotografies que presenta en el seu calendari anual World Climbing Calendar.
Simon Carter ha rebut la prestigiosa medalla The King Albert Medal of Merit que es concedeix a Suïssa, otorgada el 2000 pel seu treball en fotografia d’escalada i acció.
Carter viu a Blue Mountains, prop de Sydney, on dirigeix la seva empresa fotogràfica i editorial Onsight Photography.
Podem veure una impressionant galeria de les seves imatges al web www.onsight.com.au d’on hem extret la imatge del Totem Pole, una columna de pedra de 65 metres d’alçada a Cape Hauy, Tasmània.
Un altre gran escalador i fotògraf és Cameron Lawson, pilot d’avioneta, kaiaker en aigües ràpides i esquiador. Nascut al Japó i criat a Alaska, va crear una empresa de roba d’aventura a Montana. Ha treballat per a les més prestigioses marques d’equipament de muntanya i outdoor, com The North Face, Helly Hansen o Columbia.
Al seu espai web www.cameronlawson.com podem veure el seu treball.
21 de desembre 2006
Cultures tribals
Agino, Ethiopia. Phil Borges
Phil Borges és un fotògraf nordamericà que ha recorregut el món sencer documentant-se sobre la vida dels habitants dels països en vies de desenvolupament: durant més de vint-i-cinc anys ha fotografiat indígenes i cultures tribals d’arreu del món. A través del seu treball, intenta crear un vincle entre els que contemplem les fotografies i els seus protagonistes: “Vull que els espectadors vegin aquesta gent com a persones individuals, que coneguin els seus noms i una mica de la seva història, i no que els contemplin com si fossin una part anònima d’una remota ètnia o grup tribal.”
Phil Borges estudiava odontologia quan es va interessar per la fotografia. Aquest factor s’evidencia en un dels seus llibres, The Gift, on mostra equips mèdics que fan reconstruccions facials en nens de països subdesenvolupats.
Borges ha col.laborat amb molts grups i organitzacions altruistes. El 2003 va rebre el premi Humanitarian Award, entre altres raons per haver fundat Bridges to Understanding, un projecte educatiu on-line per connectar cultures subdesenvolupades a través de tecnologies electròniques (podem consultar aquest projecte a www.bridgesweb.org )
D’altra banda, ha participat en projectes diversos per a Amnistia Internacional i també en treballs de recerca sobre cultures indígenes per a Discovery Channel o National Geographic.
Podem veure les seves impactants imatges al seu espai web www.philborges.com
17 de desembre 2006
Treballant dur
Feet of the Campesino. Ken Light
Ken Light és un fotògraf nordamericà especialitzat en reportatge documental de temàtica social. El seu treball més conegut és el que ha realitzat durant més de vint anys de professió recorrent Amèrica a la recerca del tercer món que existeix també en els països desenvolupats: immigrants il.legals que s’han d’amagar i que són perseguits a les fronteres, la pobresa urbana a Nordamèrica, nens de set anys treballant en els camps de cotó o recollint tomàquets,... treballadors que han de fer les feines més dures en les pitjors condicions de treball.
El seu llibre With These Hands, de 1986, combina en 65 fotografies en blanc-i-negre ( Ken Light només treballa en blanc-i-negre) la duresa de la feina al camp amb la dignitat dels treballadors i amb la magnificència dels paisatges agrícoles americans. Altres llibres seus són: To The Promised Land, sobre els mexicans que passen als Estats Units; Delta Time, un impressionant conjunt d’imatges dels treballadors de les plantacions de cotó al delta del Mississippi; o un dels seus treballs més publicats, Texas Death Row, un llibre que reflecteix l’espera dels condemnats a ser executats mentre passen els darrers dies a l’anomenat corredor de la mort.
Per veure més fotografies de Ken Light, podem visitar el seu web www.kenlight.com
16 de desembre 2006
Mitologia mexicana
Caballero águila. Flor Garduño
Flor Garduño, nascuda el 1957 a Ciudad de México, és una de les fotògrafs contemporànies llatinoamericanes més significatives. La seva obra pren com a objecte principal l’expressió dels valors de la cultura popular mexicana. La seva és una obra principalment de documentalisme social, però al mateix temps, sobrepassa aquest concepte per arribar a un nivell d’expressivitat visual d’una gran força poètica.
Flor Garduño va ser assistent en el laboratori del principal fotògraf de la història de Mèxic, Manuel Alvarez Bravo, on va entrar en contacte amb les tècniques de la impressió amb platí o amb gelatinobromur. Aquesta experiència ha marcat certament la seva obra posterior.
Durant els anys vuitanta, el govern mexicà la va contractar per viatjar als indrets més remots del país per fer un registre paisatgístic i humà. Els seus retrats d’indígenes mexicans li van reportar a Flor Garduño el reconeixement internacional, per la seva gran qualitat tècnica i la poderosa inspiració poètica.
Les seves fotografies, gairebé sempre en blanc i negre, utilitzen preferentment la llum natural per aconseguir el control perfecte del dramatisme i l’expressivitat de l’objecte fotografiat.
Ha publicat set llibres de fotografia, fins el moment, de cada un dels quals en podem veure unes quantes imatges al seu espai web www.florgarduno.com
12 de desembre 2006
Seguint les rutes dels grans exploradors
Kerala, Índia. Michael Yamashita
Durant el segle XIII, el venecià Marco Polo va emprendre, juntament amb el seu pare i el seu oncle, un viatge a Mongòlia i Xina, el que aleshores era l’imperi del Gran Khan.
Més de set segles després, el fotògraf nordamericà Michael Yamashita va decidir repetir aquest viatge, recorrent durant quatre anys les mateixes regions de l’Àsia que va travessar Marco Polo. El resultat d’aquest viatge fou un magnífic llibre, Marco Polo, que ens presenta una sèrie de fotografies impactants que ens transporten a través d’indrets i paisatges que avui dia segueixen essent tan fascinants com ho devien ser en l’època de Marco Polo.
Les imatges de Yamashita, un fotògraf que ha treballat regularment per a National Geographic, són unes impressionants estampes naturals, que es combinen amb escenes de la vida quotidiana de les diverses cultures que ha anat trobant, amb una gran expressivitat i plenes d’encant.
Michael Yamashita ha aconseguit, al llarg d’una dilatada i guardonada trajectòria professional, combinar amb el màxim encert les seves dues grans passions: els viatges i la fotografia. Té publicats cinc llibres, a més del de Marco Polo: el més espectacular és un sobre l’explorador xinès Zheng He, amb més de dues-centes imatges que podem veure, igual com totes les dels altres llibres, al seu espai web www.michaelyamashita.com
11 de desembre 2006
Desplegant el tren d'aterratge
Brutus Östling és un editor i fotògraf suec, nascut el 1958 a Stockholm, que ha estat nominat “Nature Photographer of the Year 2006” a Suècia per les fotografies del seu llibre Between the Wingtips/Life on the Wing, publicació que a més va aconseguir el premi "Panda Book of the Year 2006" que dóna WWF World Wildlife Foundation.
Östling es va iniciar en el món de la fotografia naturalista a través de la fotografia subaquàtica: fins el 1999 era la seva única especialitat, treballant per a la revista Tauchen’s Scandinavian, especialitzada en submarinisme. Però a partir de llavors va començar a fotografia la natura, principalment ocells.
Per a la realització del llibre Between the Wingtips, ha viatjat arreu del món, de l’Àrtic a l’Antàrtic, capturant amb la seva càmera magnífics retrats d’ocells, en diverses èpoques de l’any i en els més diversos hàbitats.
Brutus Östling és membre de dues importants associacions de fotògrafs especialistes en natura a Suècia:
PhotoNatura www.photonatura.se i Naturfotograferna www.naturfotograferna.se
Les impactants imatges de Brutus Östling es poden veure al seu web www.brutusostling.se
10 de desembre 2006
Cultures d'un altre món
Shadow Boxers, Jim Lommasson
El seu treball va treure a la llum un món d’il.lusions, esforços i sacrificis que era desconegut per a molta gent. La majoria d’aquests centres d’entrenament són en indrets marginals, als extrarradis de les ciutats, en barris perillosos. I al voltant seu hi ha tota una cultura, provinent d’una llarga tradició, que Lommasson reflecteix en les seves imatges: cartells a les parets, fotografies autografiades, peces de roba d’antics boxadors que es converteixen en icones.
Les fotografies de Lommasson representen una crònica visual de la història de la boxa, una col.lecció d’imatges que ha publicat en el llibre Shadow Boxers: Sweat, Sacrifice & the Will to Survive in American Boxing Gyms . I aquesta obra li va valer per aconseguir el 2004 el premi Dorothea Lange – Paul Taylor Prize, un prestigiós premi que s’otorga a treballs que contribueixin a documentar la tradició nord-americana.
Lommasson és un fotògraf que té gran facilitat per explicar històries amb les seves fotografies. Cada imatge té un contingut molt detallat, on cada element present en l’enquadrament ens diu alguna cosa. El seu treball és dedicat principalment a la fotografia publicitària i editorial.
Per veure les fotografies de Shadow Boxers, així com una selecció de les seves obres, podem visitar el seu espai web www.lommassonpictures.com
09 de desembre 2006
Homenatge a un pioner
Folded Handkerchief, Keith Carter
Keith Carter, nascut el 1948 a Madison, Wisconsin, és un fotògraf i professor de fotografia internacionalment reconegut.
Dintre el seu traball de docència i investigació s’inscriu la sèrie Talbot Shadow, inspirada en l’admiració que sent per William Henry Fox Talbot, l’inventor del procés positiu/negatiu en fotografia del que prové la tecnologia moderna.
Nascut a Anglaterra el 1800, Talbot és un personatge clau en la història de la fotografia. Alguns dels primers experiments de Talbot consistien en obtenir una sèrie d’imatges de flors i de fulles per contacte dels objectes amb una superfície sensibilitzada, sense necessitat de càmera obscura. D’aquesta manera aconseguia crear un negatiu que la llum ja no podia esborrar.
A Talbot se li deu també la publicació del primer llibre il.lustrat amb fotografies de la història: El llapis de la natura, editat el 1844, és una biografia de l’autor en què presenta el seu invent a través d’imatges enganxades en el llibre.
Keith Carter intenta unir el procés científic del segle XIX amb les tècniques del segle XXI. De fet, sempre ha viscut de prop la fotografia, ja que la seva mare era una retratista especialitzada en nens, de manera que la cuina de casa seva era una mena de laboratori/estudi fotogràfic.
Els nens, els animals (principalment els gossos) i la gent del seu entorn han sigut generalment els subjectes en les imatges de Carter, unes fotografies marcades per elements comuns com la poca profunditat de camp, la conseqüent pronunciació de l’enfoc sobre el subjecte i el desenfoc de la resta de l’escena, i la poètica misteriosa d’escenes quotidianes, com en alguna de les seves imatges més conegudes sobre gossos que podem veure en l’apartat Bones, de la galeria del seu espai web www.keithcarterphotographs.com
08 de desembre 2006
Bricolatge fotogràfic
Les précautions élémentaires, Gilbert Garcin
Gilbert Garcin, nascut el 1929 a La Ciotat, França, era un venedor de làmpades a Marsella fins que un dia, en veure propera la seva jubilació, va decidir investigar en el camp de la fotografia, i buscar en el significat de què era, què havia fet fins el moment i cap on havia de portar-lo la seva condició humana.
Amb unes eines bàsiques com la càmera fotogràfica, unes tisores i un pot de cola, inicia un procés a la recerca del model per fotografiar que li permeti explicar coses de l’existència de l’home. Garcin no debia trobar ningú més apropiat per explicar les seves sensacions que no fos ell mateix. A partir d’aquí, el fotògraf apareix sempre com a personatge omnipresent en totes les seves obres, insertant la seva figura retallada en petits escenaris/teatrets que posteriorment retrata.
El treball de Garcin és un treball de bricolatge artesanal, allunyat de l’actual tecnologia digital, però que li reporta el valor afegit que per ell és plantar-se enmig de la realitat però mai inserint-se definitivament en ella, sino com a retallat i afegit. Això el fa sentir una mica salvat de les situacions, sovint absurdes o inevitablement tendint al desastre.
Per veure el conjunt de la seva obra, realitzada a partir de 1993, podem visitar el seu espai web a www.gilbert-garcin.com , un web amb una manera de navegar especial, on podem veure cada una de les seves composicions a partir del seu títol, sempre definitori de la seva poesia fotogràfica.
05 de desembre 2006
La vida roda sobre dues rodes
San Felice Circeo, Andrea Quattrini
Andrea Quattrini és un fotògraf italià, nascut el 1967 a Roma, que posa a la nostra disposició a través del seu espai web les seves visions personals dels llocs on va de viatge.
Aquesta visió és sempre en blanc i negre; sempre amb fotografies fetes amb pel.lícula, utilitzant una càmera Leica; sempre des d’un punt de vista rigorós, acurat en els enquadraments, amb una estreta relació entre els paisatges, la llum i els elements que hi són presents.
En les seves imatges sempre intenta transmetre sensacions: el vent, el silenci, l’olor de l’herba, el temps,... Roma, Praga, Nova York, la Bretanya, París, Irlanda,... en tots els seus viatges tracta de descobrir i extreure l’essència del paisatge. I de tots ells en destaquem un element paisatgístic que atrau Andrea Quattrini d’una manera extraordinària: les bicicletes.
En molts dels seus viatges, que podem descobrir al seu web www.andreaquattrini.com , hi trobarem alguna imatge de bicicletes: bicicletes aparcades al carrer, bicicletes velles, gent passejant en bicicleta o tallers de bicicletes. I com no podia ser d’altra manera, l’interés per les bicicletes en l’àmbit urbà l’ha portat al paradís ciclista: Amsterdam.
“700.000 habitants, 600.000 bicicletes. Tota la vida de la ciutat roda sobre dues rodes”, diu al seu web Andrea Quattrini.
04 de desembre 2006
Fotografia sonora
Tom Waits, Anton Corbijn
Els U2, Nick Cave o Depeche Mode; REM, JJ Cale, Bon Jovi, Nirvana o Madness : tots han passat per davant l’objectiu de la seva càmera, bé en treballs per a portades dels seus discos, o en reportatges per a revistes, principalment Rolling Stone. D’entre les més conegudes, un retrat de Miles Davis o la sèrie d’imatges per a The Joshua Tree, d’U2.
També s’ha dedicat Corbijn a la realització de videoclips musicals, la majoria seguint la línia estètica que caracteritza les seves fotografies: espais amplis, paisatges oberts, blancs i negres, amb la figura de l’artista en actituds més aviat intimistes, gairebé místiques.
Corbijn busca sempre crear aquest ambient d’intimitat: treballa tot sol, sense assistents ni col.laboradors, per crear una relació directa entre el fotògraf i l’artista, per extreure la realitat del que és l’artista, la seva essència. Per això en una entrevista deia que li agrada retratar els artistes però que no li agrada gens retratar esportistes: a primera hora del matí ja estan a punt per fer tot el que el fotògraf els indica, sense cap iniciativa, sense idees, al contrari que els artistes.
Una bona selecció de portades de revistes amb fotografies de Corbijn les podem veure al seu web www.corbijn.co.uk , juntament amb una colla de retrats i videoclips realitzats pel creatiu holandès.
Animals aquàtics
Aquatics, Horenstein
Horenstein, nascut el 1947, ha exercit des de 1974 de professor de fotografia, primer a Harvard i actualment al Rhode Island School of Design, i a més ha publicat diversos llibres de tècnica fotogràfica.
Però la seva vessant més creativa l’ha plantejat en alguns llibres monotemàtics: Creatures, on mostra una visió sorprenent dels animals en 52 retrats fets en aquaris, zoos o a la natura; Canine, amb imatges en blanc i negre de gossos en molts ambients diferents; o Aquatics, amb unes sorprenents imatges d’animals marins que a vegades tenen una increible semblança amb els humans.
En podrem veure algunes mostres, així com també altres sèries que ha publicat, com per exemple les d’un llibre sobre carreres de cavalls, o un altre en què explora l’univers del cos humà, al seu espai web www.horenstein.com
Un altre treball d’Henry Horenstein, que es pot consultar a www.honkytonkbook.com , és un extens recull de retrats realitzats entre 1972 i 1981 als intèrprets de la música country americana.
