07 de gener 2008
La bona acció del dia
Philippe Bourseiller és un fotògraf naturalista francès que acaba de publicar un llibre 365 gestes pour salver la planète que recull 365 fotografies fetes durant els seus vint anys de professió, i que van associades a 365 gestos per actuar cada dia de l’any que s’inicia per tal de contrarestar els efectes del canvi climàtic.
Per cada dia de l’any, un text d’Anne Jankéliowitch proposa una petita acció que fa referència a una imatge que recull la bellesa que encara perdura sobre el planeta: descobrir el comerç just en paral.lel a una imatge del volcà de Benbow, al Pacífic; baixar la calefacció fins els 20º amb un tauró balena dins les aigües australianes; reciclar els arbres de Nadal i una ventisca a Groenlàndia;...
Bourseiller ha rebut cinc cops el World Press Photo. Ha fotografiat la naturalesa des de tots els angles: els deserts de gel i els deserts de sorra, els mars d’aigua i els rius de foc. La seva primera fotografia cèlebre és l’erupció del volcà Pinatubo el 1991; diu el fotògraf francès “En sobrevolar el cràter vaig veure una columna de gasos que mai havia somniat, i vaig sentir una emoció tan intensa que em semblava estar veient el respirar de la Terra”. Des d’aquell moment es va convertir en un caçador de volcans, com va reflectir en el llibre Des volcans et des hommes (Els volcans i els homes).
En podem veure el treball al seu web www.bourseiller.com
06 de gener 2008
Àfrica blanc-i-negra
Nascut a Anglaterra, Nick Brandt se’n va anar a Califòrnia on treballava com a realitzador de vídeos musicals per estrelles d’alt nivell. En realitat, fou dirigint el vídeo per a Michael Jackson del tema “Earth Song”, el 1996 a Tanzania, que es va enamorar de l’Àfrica.
A partir de l’any 2000 es dedica exclusivament a la fotografia, principalment d’animals salvatges.
El 2005 va publicar el seu primer llibre On This Earth, que recull fotografies fetes entre els anys 2002 i 2005 a Maasai Mara, Serengeti, Ngorongoro, ...i que inclou textos de Jane Goodall i d’Alice Sebold. Aquestes fotografies han estat exposades arreu del món: Londres, Berlín, Nova York, Sydney, Melbourne,...
La passió que tenia ja des de nen pels animals el va portar a decidir-se per la fotografia de fauna. Però a diferència de la majoria dels grans fotògrafs naturalistes, va decidir buscar un estil particular: format mig, blanc i negre, i òptiques gran angulars. La seva fotografia no és la fotografia d’animals que coneixem normalment: colors espectaculars, teleobjectius que ens mostren el detall més amagat,... Nick Brandt retrata els animals salvatges igual com si retratés éssers humans. No hi ha imatges que mostrin el costat més salvatge dels depredadors; ell busca la bellesa de l’animal.
Dins el seu motorhome, segueix el rastre dels animals durant dies i dies, esperant pacientment fins fins trobar la composició perfecta.
En podem obtenir més informació al seu web www.nickbrandt.com
Un país en Cinemascope
Titulada Turkey Cinemascope, la col.lecció d’aquelles fotografies reuneix 70 imatges de gran format, de 61 per 127 centímetres. Veure la col.lecció, que podem trobar al seu web http://www.nuribilgeceylan.com és tanmateix una manera d’apropar-se a les seves pel.lícules. Per fer Els Climes va voler filmar totes les estacions de l’any; per això trobem fotografies de molts paisatges de Turquia i molts retrats, en diferents condicions climàtiques, que després apareixen a la pel.lícula. Els seus objectes d’interés són les persones o grups de persones retallats sobre un paisatge de fons amb colors i atmosferes fredes, amb la tendència a la mirada desafiant a la càmera.
La trajectòria de Nuri Bilge Ceylan com a realitzador cinematogràfic és indivisible del seu interés per la fotografia. A Distant (Llunyà), la pel.lícula que el va fer conegut, el protagonista és un fotògraf que esdevé un espectador del dia a dia de la ciutat d’Istambul des de l’altra banda de l’objectiu de la càmera.
01 de gener 2008
Instants immediats
Una de les qualitats que ha aportat la fotografia digital és la immediatesa del resultat. Tot just s’ha esvait l’instant decisiu que ja en podem veure la representació gràfica. Aquesta qualitat enllaça directament amb una de les tècniques fotogràfiques mítiques, creada el 1947, i actualment gairebé desaparescuda: la Polaroid.
Inventada per l’americà Edwin Land, la fotografia instantània Polaroid consisteix en un negatiu que queda revelat immediatament per l’efecte d’uns productes químics que s’alliberen un cop feta la foto, i que seguidament transporten sals de plata a una segona capa de paper per aconseguir la imatge positiva en només uns deu segons.
La tecnologia Polaroid ha estat utilitzada per fotògrafs comercials fins que la fotografia digital ha substituit aquesta característica de la immediatesa. No obstant, encara queda una altra qualitat, més basada en el romanticisme, que ha fet que encara segueixi existint en un camp més artístic.
Grant Hamilton va néixer el 1969. Llicenciat en Belles Arts en la branca del disseny industrial, va ser el naixement de la seva filla que el va portar a interessar-se per la fotografia, per documentar en instantànies el seu creixement. Primer va optar per una càmera reflex digital, una Canon 10D, però ràpidament va buscar alguna cosa més particular. Va comprar per internet una de les mítiques SX-70 de Polaroid, i immediatament es va adonar que el format i els colors que aconseguia eren just allò que li interessava.
A partir d’aquí, Grant Hamilton busca els detalls, el fascinen petits fragments de la vida quotidiana, composicions gràfiques extretes dels edificis, de les tanques de publicitat, del carrer o dels rètols de les façanes.
Juga molt amb els espais, amb les geometries, amb utilitzar les imperfeccions com a elements gràfics, filtrant amb la seva mirada aquella realitat que té a davant però mai manipulant-la.
Podem veure les seves instantànies al web http://www.sxseventy.com/
