07 de gener 2008
La bona acció del dia
Philippe Bourseiller és un fotògraf naturalista francès que acaba de publicar un llibre 365 gestes pour salver la planète que recull 365 fotografies fetes durant els seus vint anys de professió, i que van associades a 365 gestos per actuar cada dia de l’any que s’inicia per tal de contrarestar els efectes del canvi climàtic.
Per cada dia de l’any, un text d’Anne Jankéliowitch proposa una petita acció que fa referència a una imatge que recull la bellesa que encara perdura sobre el planeta: descobrir el comerç just en paral.lel a una imatge del volcà de Benbow, al Pacífic; baixar la calefacció fins els 20º amb un tauró balena dins les aigües australianes; reciclar els arbres de Nadal i una ventisca a Groenlàndia;...
Bourseiller ha rebut cinc cops el World Press Photo. Ha fotografiat la naturalesa des de tots els angles: els deserts de gel i els deserts de sorra, els mars d’aigua i els rius de foc. La seva primera fotografia cèlebre és l’erupció del volcà Pinatubo el 1991; diu el fotògraf francès “En sobrevolar el cràter vaig veure una columna de gasos que mai havia somniat, i vaig sentir una emoció tan intensa que em semblava estar veient el respirar de la Terra”. Des d’aquell moment es va convertir en un caçador de volcans, com va reflectir en el llibre Des volcans et des hommes (Els volcans i els homes).
En podem veure el treball al seu web www.bourseiller.com
06 de gener 2008
Àfrica blanc-i-negra
Nascut a Anglaterra, Nick Brandt se’n va anar a Califòrnia on treballava com a realitzador de vídeos musicals per estrelles d’alt nivell. En realitat, fou dirigint el vídeo per a Michael Jackson del tema “Earth Song”, el 1996 a Tanzania, que es va enamorar de l’Àfrica.
A partir de l’any 2000 es dedica exclusivament a la fotografia, principalment d’animals salvatges.
El 2005 va publicar el seu primer llibre On This Earth, que recull fotografies fetes entre els anys 2002 i 2005 a Maasai Mara, Serengeti, Ngorongoro, ...i que inclou textos de Jane Goodall i d’Alice Sebold. Aquestes fotografies han estat exposades arreu del món: Londres, Berlín, Nova York, Sydney, Melbourne,...
La passió que tenia ja des de nen pels animals el va portar a decidir-se per la fotografia de fauna. Però a diferència de la majoria dels grans fotògrafs naturalistes, va decidir buscar un estil particular: format mig, blanc i negre, i òptiques gran angulars. La seva fotografia no és la fotografia d’animals que coneixem normalment: colors espectaculars, teleobjectius que ens mostren el detall més amagat,... Nick Brandt retrata els animals salvatges igual com si retratés éssers humans. No hi ha imatges que mostrin el costat més salvatge dels depredadors; ell busca la bellesa de l’animal.
Dins el seu motorhome, segueix el rastre dels animals durant dies i dies, esperant pacientment fins fins trobar la composició perfecta.
En podem obtenir més informació al seu web www.nickbrandt.com
Un país en Cinemascope
Titulada Turkey Cinemascope, la col.lecció d’aquelles fotografies reuneix 70 imatges de gran format, de 61 per 127 centímetres. Veure la col.lecció, que podem trobar al seu web http://www.nuribilgeceylan.com és tanmateix una manera d’apropar-se a les seves pel.lícules. Per fer Els Climes va voler filmar totes les estacions de l’any; per això trobem fotografies de molts paisatges de Turquia i molts retrats, en diferents condicions climàtiques, que després apareixen a la pel.lícula. Els seus objectes d’interés són les persones o grups de persones retallats sobre un paisatge de fons amb colors i atmosferes fredes, amb la tendència a la mirada desafiant a la càmera.
La trajectòria de Nuri Bilge Ceylan com a realitzador cinematogràfic és indivisible del seu interés per la fotografia. A Distant (Llunyà), la pel.lícula que el va fer conegut, el protagonista és un fotògraf que esdevé un espectador del dia a dia de la ciutat d’Istambul des de l’altra banda de l’objectiu de la càmera.
01 de gener 2008
Instants immediats
Una de les qualitats que ha aportat la fotografia digital és la immediatesa del resultat. Tot just s’ha esvait l’instant decisiu que ja en podem veure la representació gràfica. Aquesta qualitat enllaça directament amb una de les tècniques fotogràfiques mítiques, creada el 1947, i actualment gairebé desaparescuda: la Polaroid.
Inventada per l’americà Edwin Land, la fotografia instantània Polaroid consisteix en un negatiu que queda revelat immediatament per l’efecte d’uns productes químics que s’alliberen un cop feta la foto, i que seguidament transporten sals de plata a una segona capa de paper per aconseguir la imatge positiva en només uns deu segons.
La tecnologia Polaroid ha estat utilitzada per fotògrafs comercials fins que la fotografia digital ha substituit aquesta característica de la immediatesa. No obstant, encara queda una altra qualitat, més basada en el romanticisme, que ha fet que encara segueixi existint en un camp més artístic.
Grant Hamilton va néixer el 1969. Llicenciat en Belles Arts en la branca del disseny industrial, va ser el naixement de la seva filla que el va portar a interessar-se per la fotografia, per documentar en instantànies el seu creixement. Primer va optar per una càmera reflex digital, una Canon 10D, però ràpidament va buscar alguna cosa més particular. Va comprar per internet una de les mítiques SX-70 de Polaroid, i immediatament es va adonar que el format i els colors que aconseguia eren just allò que li interessava.
A partir d’aquí, Grant Hamilton busca els detalls, el fascinen petits fragments de la vida quotidiana, composicions gràfiques extretes dels edificis, de les tanques de publicitat, del carrer o dels rètols de les façanes.
Juga molt amb els espais, amb les geometries, amb utilitzar les imperfeccions com a elements gràfics, filtrant amb la seva mirada aquella realitat que té a davant però mai manipulant-la.
Podem veure les seves instantànies al web http://www.sxseventy.com/
01 de novembre 2007
Estranyes criatures
Animaris Percipiere, Loek van der Klis
Loek van der Klis va estudiar fotografia a la Reial Acadèmia de Belles Arts a La Haia fins l’any 1993. Abans havia treballat com a fabricant d’instruments electrònics en una fàbrica de Delft, una petita ciutat entre Rotterdam i La Haia, on Loek va néixer. Posteriorment va treballar en un teatre de Rotterdam anomenat Onafhankelijk Toneel, primer com a constructor de decorats, després com a tècnic de llums, i finalment també com a fotògraf. Al mateix temps es dedicava a fer feines de fuster en la restauració de cases velles holandeses.
Van der Klis va realitzar reportatges a l’antiga Iugoslàvia, on viatjava sovint per encàrrec de les Nacions Unides, juntament amb la intèrpret Nada Van Eijk.
Un dels professors que va tenir Loek a la Reial Acadèmia de Belles Arts era Theo Jansen, un reconegut artista holandès. Des de 2002, Loek va treballar juntament amb Theo Jansen, col.laborant en els processos de construcció i d’evolució dels Beach Animals de Theo Jansen, i documentant tots aquests treballs.
Theo Jansen va néixer el 1948 a Delft, també, i de ben jove es va dedicar a la pintura, tot i que havia estudiat física. Més tard, però, va fer un gir cap a un estil d’art molt personal, combinant la idea estètica amb els seus grans coneixements de mecànica. La primera obra d’aquest tipus era una bicicleta que tenia lletres a les rodes, de manera que anava escrivint missatges al carrer. Ara bé, les obres que han fet famós a Theo Jansen han estat aquests Beach Animals, Animals de Platja, o Strandbeests com s’anomenen originalment. Són unes escultures en forma d’esquelets errants que en passejen per la platja impulsats pel vent, i que es belluguen gràcies a complicats càlculs físics que fan que aprofitin la força del vent amb una gran eficiència. Són aquells animals que BMW ha utilitzat en un dels seus darrers anuncis publicitaris.
Podem veure una selecció de les fotografies de Van der Klis al seu web http://www.loekvanderklis.com i també podem consultar informació sobre l’obra de Theo Jansen a http://www.strandbeest.com , on veurem algunes de les fotografies de Loek sobre aquesta espectacular proposta artística a les platges holandeses.
09 d’octubre 2007
Mirades íntimes
Ives Saint-Laurent. Alexandra Boulat01 de juny 2007
Paisatge zen
Power lines. Brian Kosoff Diu Brian Kosoff, fotògraf nordamericà nascut el 1957, que quan veu una qualitat especial de la llum, un moment lumínicament adequat, té el desig d’expressar-ho fotogràficament. Per satisfer aquesta necessitat creativa i per comprovar posteriorment si allò que l’emociona a ell també emociona als altres, Kosoff ho fotografia. I intenta fotografiar-ho tal com és, sense artificialitats: composicions aparentment simples però molt treballades a partir dels jocs amb la llum. Per això utilitza elements tècnics molt avançats: visor nocturn, telèmetre làser, imatges de satèl.lit, software astronòmic i topogràfic,... que l’ajuden a determinar les millors posicions del sol i la lluna.
Kosoff intenta buscar la màxima simplicitat en els seus paisatges, ja que en aquestes composicions minimalistes l’efecte de la llum és més evident. Aquesta simplicitat és l’essència de les seves imatges, seguint l’estil de les doctrines Zen. Brian Kosoff retrata núvols, muntanyes, rius o arbres, formes pures que converteix en elements gràfics que l’ajuden a dissenyar els seus paisatges. Paisatges dotats d’un cert misticisme, o d’un cert misteri.
En les imatges del fotògraf establert a Manhattan no hi trobem mai persones. En això, i també en moltes de les composicions, segueix l’estil del mestre Ansel Adams, aquell gran fotògraf que va arribar a ser criticat per això pel mateix Henri Cartier-Bresson: “el món s’està destruint i tot el que Adams i Weston fotografien són pedres i arbres”.
Podem veure algunes de les fotografies de Brian Kosoff a www.kosoff.com
31 de maig 2007
El gran depredador
Salcisia, Hans Gissinger
El seu treball al costat de personatges del món gastronòmic va començar l’any 1997 amb el xef Marc Meneau, cuiner establert a la Borgonya, amb qui va publicar el llibre The Conversation, més de 600 fotografies en blanc i negre que exploren la cultura universal de la producció alimentària i l’elaboració dels aliments. Partint del fet autèntic de l’alimentació com a cativitat pròpia dels predadors, ens presenta la cuina com un art.
Amb l’escriptor gastronòmic francès Gérard Oberlé va participar en l’elaboració del llibre Salami, l’any 2002, on acompanya els textos d’Oberlé amb 60 retrats de salsitxes italianes.
El 2004 va col.laborar amb Ferran Adrià retratant Water Recipes, un treball experimental del xef català amb plats elaborats només amb aigua, jugant amb la llum i les textures.I un dels seus darrers projectes és en un llibre per commemorar el centenari de la pastisseria Escribá, on s’ha utilitzat una càmera provinent de la tecnologia militar, que dispara 150 vegades per segon i que serveix per observar el comportament dels explossius. D’aquesta manera, i amb la col.laboració de Christian Escribà i dels especialistes en pirotècnia de Comediants, ha retratat tots els detalls de l’explossió de diferents pastissos, i que podem veure a l’apartat Tartas dins la secció de Projects del seu web www.hansgissinger.com
