23 d’agost 2006
Barra i estrella
Iwo Jima Flag Raising, 1945. Joe RosenthalAquesta setmana ha mort el fotògraf americà Joe Rosenthal, autor d’una de les imatges que s’han convertit en icones del fotoperiodisme, i que va guanyar l’edició de 1945 del premi Pulitzer.
La imatge és la de sis soldats dels Estats Units plantant la bandera americana a l’illa japonesa d’Iwo Jima durant la Segona Guerra Mundial, i es va convertir en símbol de la victòria americana en aquesta guerra, i al mateix temps de la fotografia documental.
El cas és que la credibilitat periodística de la fotografia de Rosenthal va ser posada en dubte durant un temps, i fins i tot la revista Life s’oposava a publicar-la. Això era degut a que la fotografia no era del tot espontània, ja que el que mostra és una recreació del gest que van fer els soldats que van plantar la bandera al cim del mont Suribachi. La primera vegada que ho van fer, els oficials americans van considerar que la bandera era massa petita, i van decidir repetir-ho amb una bandera més gran. Fou llavors quan Rosenthal, que treballava per a l’agència Associated Press, va pujar al cim del mont a fer la foto del moment en què s’hissava aquesta segona bandera. La primera acció ja va ser fotografiada per un dels marines que hi van pujar, però aquesta foto no va trascendir, i fins i tot es va negar la seva existència per no desmerèixer la clàssica imatge de Rosenthal.
En podem trobar la història a www.iwojima.com i podem consultar algunes fotos guanyadores del premi Pulitzer a www.newseum.org/pulitzer/main.htm
La fotografia, tot i guanyar el Pulitzer de fotoperiodisme, es pot considerar una espècie de re-creació. És com la famosa escena del petó de Robert Doisneau. Quan el fotògraf Robert Doisneau topava amb alguna cosa que volia documentar i no li era possible fer-ho, moltes vegades ho escenificava posteriorment. Quan la imatge de 1950 Petó a l’Hôtel de Ville es va convertir en un article d’ús corrent que es podia trobar tant a dormitoris estudiantils com en campanyes publicitàries de tot el món a la dècada dels vuitanta, no menys de quinze parelles es van posar en contacte amb el fotògraf per convèncer-lo que eren les que havien aparegut a la fotografia. Fins i tot una d’aquestes parelles va arribar a interposar una demanda. El 1994 el cas fou resolt a favor de Doisneau, que finalment va poder provar que a la model se li havia pagat per posar en el fotoreportatge de la revista Life el 1950, encara que s’hi afirmava que les persones retratades a les fotos no havien posat.
Més informació a www.robertdoisneau.com/
Henri Cartier-Bresson defineix així el seu concepte capital sobre l’instant decisiu: «Per a mi, la fotografia és el reconeixement simultani, en una fracció de segon, de la rellevància d’un succés, i de l’organització precisa de les formes que expressen adequadament aquest succés». Bàsicament, l’instant decisiu és una metàfora de la recerca de la confluència entre contingut i forma que el fotògraf ha de descobrir i captar en un instant.
Cartier-Bresson ha criticat de manera explícita la fotografia dirigida: «No m’interessa la fotografia confeccionada o escenificada... Hi ha qui fa fotografies compostes prèviament, i hi ha qui descobreix la imatge i l’atrapa.»
# posted by quim @ 12:06 a. m. 
