26 d’agost 2006
Estrelles de vacances
Montecarlo, Edward Quinn
A Montecarlo, capital del glamour i del descans de les estrelles, hi vam deixar ahir la pell. Entre limousines i iots, Montecarlo i tota la Costa Blava és el paradís dels paparazzi.
Edward Quinn, nascut el 1920 a Irlanda, va viure i treballar com a fotògraf des dels anys 50 a la Costa Blava, durant els anomenats cinquantes daurats, en què les celebritats de tot el món del show business, les arts i els negocis feien de Montecarlo, Cannes o Niça el seu terreny de joc. Els rics i els famosos anaven a la Riviera a descansar, però les estrelles del cinema i l’espectacle sabien que la seva vida fora de la pantalla o de l’escenari també comptava molt per a la seva imatge. I Quinn era sempre al lloc i en el moment oportú, per a conseguir imatges espontànies dels personatges, enmig d’aquell ambient de sofisticat relax.
Grace Kelly, Brigitte Bardot, Marlon Brando, Sophia Loren, Aristoteles Onassis, Maria Callas, Winston Churchill, …fins que el 1951 Edward Quinn va fotografiar Pablo Picasso per primera vegada. A partir d’aquell moment es van convertir en grans amics, i va realitzar diverses pel.lícules i llibres sobre Picasso. Aquesta amistat el va portar a dirigir la seva fotografia durant els anys 60 cap a artistes del cercle d’amics de Picasso: Max Ernst, Alexander Calder, Francis Bacon, Salvador Dali, o David Hockney.
Més informació al seu espai web www.edwardquinn.com
Als Estats Units, el paparazzo (en singular; paparazzi és el plural) més destacat va ser Ron Galella. La seva carrera té algunes similituds amb la d’Edward Quinn: tot i iniciar-se com a fotògraf durant la guerra de Corea, va entrar a treballar al National Enquirer, un tabloide especialitzat en retratar celebritats. Va conèixer Andy Warhol, de qui es va fer amic. Aquesta amistat li va permetre entrar en un cercle d’artistes com Elvis, Sinatra, Bette Davies, Woody Allen, Richard Burton o Elizabeth Taylor.
El seu treball consisteix en fotografiar aquestes estrelles en situacions espontànies. Galella diu que hi ha un glamour real que és natural a les estrelles; el que passa és que quan aconsegueixen la fama sovint l’emmascaren.Podem veure una selecció d'algunes de les seves millors fotografies sobre celebritats clicant a l’enllaç www.paulkasmingallery.com/pastexhi/Jun27Aug202/currentexhi.htm
Edward Quinn, nascut el 1920 a Irlanda, va viure i treballar com a fotògraf des dels anys 50 a la Costa Blava, durant els anomenats cinquantes daurats, en què les celebritats de tot el món del show business, les arts i els negocis feien de Montecarlo, Cannes o Niça el seu terreny de joc. Els rics i els famosos anaven a la Riviera a descansar, però les estrelles del cinema i l’espectacle sabien que la seva vida fora de la pantalla o de l’escenari també comptava molt per a la seva imatge. I Quinn era sempre al lloc i en el moment oportú, per a conseguir imatges espontànies dels personatges, enmig d’aquell ambient de sofisticat relax.
Grace Kelly, Brigitte Bardot, Marlon Brando, Sophia Loren, Aristoteles Onassis, Maria Callas, Winston Churchill, …fins que el 1951 Edward Quinn va fotografiar Pablo Picasso per primera vegada. A partir d’aquell moment es van convertir en grans amics, i va realitzar diverses pel.lícules i llibres sobre Picasso. Aquesta amistat el va portar a dirigir la seva fotografia durant els anys 60 cap a artistes del cercle d’amics de Picasso: Max Ernst, Alexander Calder, Francis Bacon, Salvador Dali, o David Hockney.
Més informació al seu espai web www.edwardquinn.com
Als Estats Units, el paparazzo (en singular; paparazzi és el plural) més destacat va ser Ron Galella. La seva carrera té algunes similituds amb la d’Edward Quinn: tot i iniciar-se com a fotògraf durant la guerra de Corea, va entrar a treballar al National Enquirer, un tabloide especialitzat en retratar celebritats. Va conèixer Andy Warhol, de qui es va fer amic. Aquesta amistat li va permetre entrar en un cercle d’artistes com Elvis, Sinatra, Bette Davies, Woody Allen, Richard Burton o Elizabeth Taylor.
El seu treball consisteix en fotografiar aquestes estrelles en situacions espontànies. Galella diu que hi ha un glamour real que és natural a les estrelles; el que passa és que quan aconsegueixen la fama sovint l’emmascaren.Podem veure una selecció d'algunes de les seves millors fotografies sobre celebritats clicant a l’enllaç www.paulkasmingallery.com/pastexhi/Jun27Aug202/currentexhi.htm
# posted by quim @ 1:26 p. m. 
