15 d’agost 2006
Mainada
The Walk, Loretta Lux
Si ahir teníem els gossos com a exemple d’objectiu recurrent en la fotografia, avui veiem dos fotògrafs que s’han especialitzat professionalment en el tema més vegades retratat pel fotògraf domèstic: els nens.
Segurament no trobaríem cap argument més fotografiat i al mateix temps més difícil de fotografiar amb encert, tot i que pel fotògraf que en diríem domèstic, les fotos sempre queden bé. O com a mínim, sempre s’ensenyen amb orgull, tot i que potser no precisament per la qualitat fotogràfica...
El gran avantatge que té retratar nens en relació a retratar adults és que generalment els nens no es tenen gaire estudiats a sí mateixos, de manera que es planten davant la càmera sense sentir-se tan intimidats, sense una noció tan clara com els adults de la pròpia imatge, i per tant sense sentit de la vergonya ni del ridícul.
Loretta Lux és una fotògraf alemanya, nascuda a Dresden el 1969, que es va formar i es va iniciar en el camp de la pintura. I això queda absolutament reflexat en les seves fotos de nens, imatges digitalitzades a les quals s’han afegit fons fotografiats i retocats com si fossin pintures. A més, les composicions tenen també molta influència de la pintura, creant uns personatges enigmàtics, de gran força expressiva, misterioses criatures inquietants i seductores, formant part de composicions certament surrealistes.
Més informació a
Un altre fotògraf amb una visió dels nens més propera a la convencionalitat és Achim Lippoth, alemany també, i nascut el 1968. Fotògraf de publicitat, no sembla que es preocupi gaire per planificar les escenes fotografiades. Quan veiem la imatge sembla una situació real, sense més. Però cada instantània explica una història, i els detalls són cuidats amb un perfeccionisme extrem. No hi falta res ni hi sobra ben res tampoc.
Més informació a www.lippoth.com
