28 de setembre 2006
Et tinc vist d'algun lloc...

Preocupat. Jill Greenberg
Compartim aproximadament un 98 per cent del nostre DNA amb els ximpanzés, els nostres cosins biològics més propers. I mai les similituds entre simis i humans no s'han captat tan brillantment com a Monkey Portraits (Retrats de Mones) un llibre de la fotògraf de celebritats Jill Greenberg.
Jill Greenberg, nascuda el 1967 a Montreal, al Canadà, ha passat 15 anys fotografiant tothom: des de Kelly Osbourne fins a Clint Eastwood, però s'ha centrat últimament en estrelles que es fotografien d'una manera diferent. Ha estat retratant mones i simis, molts del qual han aparegut en pel·lícules o en espectacles de televisió. Els seus retrats íntims d'aquests animals transmeten una extensa gamma d'emocions, i provoquen un sentit gairebé misteriós de reconeixement i simpatia. Cada una de les 76 fotografies de la col.lecció ens pot recordar algú conegut. Aquestes fotografies de Greenberg fan que ens preguntem si veritablement som tan diferents dels micos. Moltes d'aquestes cares, d'aquests gestos, d'aquests posats, ens sonen, encara que no poguem recordar exàctament on hem vist aquella cara abans.
Al seu espai web www.manipulator.com podem veure bona part d’aquesta sèrie de fotografies, així com també una tria d’imatges del seu treball més polèmic: una sèrie de retrats de nens plorant, titulada End Times.
En aquest treball, s’utilitzava un mètode que va ser molt criticat i que va arribar a provocar boicots a les seves exposicions.
La fotògraf va agafar un grup de nens de dos o tres anys, els va donar una piruleta i al cap d’un moment els la va prendre. Llavors va retratar la reacció dels nens: enfadats, plorant, histèrics o sorpresos, les seves respostes són ben diferents. Però aquests mètodes van ser considerats immorals.