24 d’octubre 2006
Retratar el jazz
Chet Baker i Teddy Charles, 1953. William Claxton
William Claxton és un dels fotògrafs més importants del món de la música jazz. L’any 1960, quan ja era una figura en la fotografia del jazz, amic de molts dels músics de la zona de California, va rebre un encàrrec de Joachim-Ernst Berendt, un expert periodista alemany, que li va proposar recórrer els Estats Units per fotografiar tots els racons i tots els intèrprets que havien fet evolucionar aquella música.
Van agafar un vell Chevrolet i van dedicar tres mesos de treball que després es va publicar amb el títol de JAZZ LIFE, amb imatges dels festivals de Newport i de Monterrey, i estrelles com Charlie Parker, Count Basie, Duke Ellington, Muddy Waters, Dave Brubeck, Stan Getz, Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Miles Davis, Charlie Mingus, Thelonious Monk, o John Coltrane.
Claxton, nascut a Pasadena, havia convertit en icones a través de les seves fotografies a dos mites: un del cinema, Steve McQueen i un altre del jazz, Chet Baker. El fotògraf era amic de molts dels músics, i això li permetia penetrar en els seus mons tan hermètics, i poder interioritzar la seva manera de ser fins al punt que les seves imatges després irradiaven també part de la mateixa música. Les fotografies suggerien la música.
La seva amistat amb molts d’ells, com Charlie Parker o Shorty Rogers, queda evident amb una sèrie de peces dedicades: Sound Claxton! (Al Cohn), Clickin’ with Clax (Shorty Rogers),o Claxography (Dan St. Marseille).
Actualment encara dedica temps a fer algunes fotos, però ho va deixar professionalment frustrat per dues questions: primer, el fet que aquell treball al que dedicava tots els esforços es veia reduit a diminutes imatges en el minúscul fulletó d’un CD; i després, perquè ara ja quasi ni tractava amb el músic a l’hora de fer una sessió fotogràfica: ara abans havia de tractar amb el director d’arte, el manager, l’advocat, l’executiu de la discográfica, l’estilista,...
Podem veure el seu treball a l’espai web www.williamclaxton.com
Van agafar un vell Chevrolet i van dedicar tres mesos de treball que després es va publicar amb el títol de JAZZ LIFE, amb imatges dels festivals de Newport i de Monterrey, i estrelles com Charlie Parker, Count Basie, Duke Ellington, Muddy Waters, Dave Brubeck, Stan Getz, Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Miles Davis, Charlie Mingus, Thelonious Monk, o John Coltrane.
Claxton, nascut a Pasadena, havia convertit en icones a través de les seves fotografies a dos mites: un del cinema, Steve McQueen i un altre del jazz, Chet Baker. El fotògraf era amic de molts dels músics, i això li permetia penetrar en els seus mons tan hermètics, i poder interioritzar la seva manera de ser fins al punt que les seves imatges després irradiaven també part de la mateixa música. Les fotografies suggerien la música.
La seva amistat amb molts d’ells, com Charlie Parker o Shorty Rogers, queda evident amb una sèrie de peces dedicades: Sound Claxton! (Al Cohn), Clickin’ with Clax (Shorty Rogers),o Claxography (Dan St. Marseille).
Actualment encara dedica temps a fer algunes fotos, però ho va deixar professionalment frustrat per dues questions: primer, el fet que aquell treball al que dedicava tots els esforços es veia reduit a diminutes imatges en el minúscul fulletó d’un CD; i després, perquè ara ja quasi ni tractava amb el músic a l’hora de fer una sessió fotogràfica: ara abans havia de tractar amb el director d’arte, el manager, l’advocat, l’executiu de la discográfica, l’estilista,...
Podem veure el seu treball a l’espai web www.williamclaxton.com
# posted by quim @ 12:32 a. m. 
