21 d’octubre 2006
Un dels craks del moment

Burma, 1996. Steve McCurry
Nascut el 1950 a Filadelfia, Steve McCurry és actualment considerat el millor fotògraf de viatges. Treballa principalment per a National Geographic i pertany a l’agència Magnum des de 1986. La instantània que presentem, feta a Burma, forma part de l’exposició Magnum Futbol de la que ja en vam donar referències.
Però Steve McCurry és conegut principalment per la famosa fotografia que va fer d’una nena afganesa amb uns impressionants ulls verds, que ha donat la volta al món com a portada de National Geographic, i que ha marcat la trajectòria del fotògraf per la resta de la seva carrera.
McCurry es va interessar molt aviat per l’Àsia, i sobretot per l’Índia. Allà diu que hi ha après la lliçó més important per a la feina del fotògraf: hi ha après a mirar i a esperar; a tenir la paciència necessària per aconseguir que la gent s’oblidi de la càmera i la seva ànima quedi reflexada en la instantània. McCurry és un autèntic retratista de mirades.
El 1979, McCurry va atravessar d’amagat la frontera entre el Paquistan i l’Afganistan just abans de la invasió russa. El reportatge que hi va fer li va valer el més important dels seus guardons: la prestigiosa Medalla d’Or Robert Capa al Millor Reportatge Fotogràfic, que l’Overseas Press Club of America dóna als reporters que mostren el seu coratge i determinació.
Aquest ha estat però, només un dels molts premis que Steve McCurry ha guanyat, otorgats per l’excepcionalitat dels seus reportatges en conflictes internacionals en indrets remots com el Iemen, el Kashmir, Cambotja o a la Guerra del Golf.
Molts d’aquests reportatges els podem veure al seu espai web www.stevemccurry.com
Però Steve McCurry és conegut principalment per la famosa fotografia que va fer d’una nena afganesa amb uns impressionants ulls verds, que ha donat la volta al món com a portada de National Geographic, i que ha marcat la trajectòria del fotògraf per la resta de la seva carrera.
McCurry es va interessar molt aviat per l’Àsia, i sobretot per l’Índia. Allà diu que hi ha après la lliçó més important per a la feina del fotògraf: hi ha après a mirar i a esperar; a tenir la paciència necessària per aconseguir que la gent s’oblidi de la càmera i la seva ànima quedi reflexada en la instantània. McCurry és un autèntic retratista de mirades.
El 1979, McCurry va atravessar d’amagat la frontera entre el Paquistan i l’Afganistan just abans de la invasió russa. El reportatge que hi va fer li va valer el més important dels seus guardons: la prestigiosa Medalla d’Or Robert Capa al Millor Reportatge Fotogràfic, que l’Overseas Press Club of America dóna als reporters que mostren el seu coratge i determinació.
Aquest ha estat però, només un dels molts premis que Steve McCurry ha guanyat, otorgats per l’excepcionalitat dels seus reportatges en conflictes internacionals en indrets remots com el Iemen, el Kashmir, Cambotja o a la Guerra del Golf.
Molts d’aquests reportatges els podem veure al seu espai web www.stevemccurry.com