26 de novembre 2006
La màgia de la imatge
Thames Office. Abelardo Morell
Abelardo Morell és un fotògraf cubà, nascut el 1948 a La Habana, que va emigrar als Estats Units quan tenia 14 anys. La seva formació universitària en fotografia a Yale, i la seva feina de professor de fotografia al Massachussets College of Art a Boston han contribuit a que el seu màxim interés s’hagi centrat sempre en el propi mitjà fotogràfic: la naturalesa científica del procés fotogràfic ha estat documentada de forma esplèndida en els seus treballs de la sèrie Cámara Oscura.
Light bulb és probablement la seva fotografia més coneguda. Tot parteix d’un dia en què només pretenia explicar als seus alumnes els principis científics de la fotografia i el funcionament de la càmera. Els materials utilitzats eren molt improvitzats, però han quedat documentats per a la posteritat: una càmera feta amb una caixa de cartró de Martini&Rossi, amb un objectiu enganxat amb cinta adhesiva i una bombeta de 25 wats. Aleshores, amb la seva càmera Morell va retratar el que passava quan la llum entrava a través d’una petita obertura cap un espai fosc.
Aquesta fotografia, la imatge d’una imatge que neix dins una càmera, que il.lustra com mai el procés fotogràfic, la podem veure a l’inici del seu espai web www.abelardomorell.net
Les imatges de la sèrie Cámara oscura, d’entre les que hi ha la que hem triat nosaltres, són variacions sobre aquest tema. Abelardo Morell transforma qualsevol habitació en una càmera obscura. Si permet l’entrada d’ un petit raig de llum a través d’una finestra, de manera que l’escena de l’exterior es projecti a l’interior, pot fotografiar el procés i aconseguir imatges de la fusió entre l’exterior i l’interior.
El truc de màgia de Light bulb, repetit fins que poguem descobrir el secret del prestidigitador.
25 de novembre 2006
La línia entre el cel i la terra
True Stories 4. Hannah Collins
Hannah Collins és una fotògraf i artista multimèdia anglesa que viu a Barcelona, i que el 1991 va guanyar el Premi Europeu de la Fotografia. Ha exposat en múltiples galeries d’Europa i dels Estats Units, i en museus com el Reina Sofia o la Tate de Londres.
Les seves obres han estat sempre creades englobades en diferents sèries: a The Hunter’s Space reflexionava sobre la situació de zones com Polònia o Silèsia després de la caiguda del mur de Berlin; a Signs of Life mostra les condicions de vida dels emigrats de l’Est cap a l’Oest, cap a Istambul; o a In the Course of Time, torna a tractar la Polònia postcomunista des del punt de vista de l’empremta que la història deixa sobre les persones i els paisatges.
Però si visitem el seu espai web www.hannahcollins.net ens podem aturar a observar diferents sèries d’imatges captades a Barcelona: la vida diària dels gitanos de La Mina , o la situació d’un grup d’immigrants colombians a Barcelona , o bé una sèrie absolutament diferent sobre el pavelló Mies Van Der Rohe a Montjuic.
La imatge que hem escollit és una perspectiva de teulades de Barcelona, inclosa en la sèrie True Stories, un concepte de treball que Hannah Collins defineix com a imatges que la inspiren per a ser seqüències inicials de pel.lícules.
19 de novembre 2006
En les profunditats del bosc
Frog. Thomas Marent
Thomas Marent és un dels grans fotògrafs de natura del moment. Nascut a Baden, Suïssa, l’any 1966, als setze anys es va iniciar en el món de la fotografia. L’interés que tenia sobretot per les papallones i les granotes que hi havia a les muntanyes i boscos al voltant de casa seva, sumat a la inspiració que li va venir d’un viatge per Austràlia l’any 1990, el va portar a la seva especialització en una temàtica que era al mateix temps la seva passió.
Després d’aquest primer viatge, ha estat a Nova Zelanda, a Papua Nova Guinea, Indonèsia, Malaisia, Tailàndia, i molts altres indrets selvàtics i muntanyosos d’arreu del món.
Les seves fotografies s’han publicat en llibres, revistes o calendaris, sovint en accions al voltant de la protecció dels boscos I les zones selvàtiques. El seu primer llibre Rainforest, publicat aquest setembre, inclou un CD amb sons naturals de la selva.
Al seu web www.thomasmarent.com hi podem veure una extensa selecció d’imatges, no només de granotes, sinó també paisatges, insectes, ocells, aranyes i fins i tot plantes o bolets.
12 de novembre 2006
A mi, que no m'hi busquin !
Ratjades a Grand Cayman. David Doubilet
Aquest novembre hi ha hagut a Barcelona una exposició de l’obra del fotògraf americà David Doubilet, el que està considerat millor fotògraf subaquàtic del moment.
Doubilet, nascut a Nova York el 1946, ha treballat des de fa molts anys per a National Geographic, un somni per a ell des dels 12 anys, quan va agafar la seva càmera Brownie i la va posar dins una bossa impermeable de l’hospital on treballava el seu pare, per submergir-se a captar les seves primeres imatges sota l’aigua.
Des de llavors, i amb el gran esforç que suposava el disposar durant molt de temps d’equips de fotografia subaquàtica molt rudimentaris, va anar treballant i contribuint a l’evolució tècnica de la fotografia submarina, principalment fent reportatges per al National Geographic Magazine (més de 60), publicant diversos llibres (set fins el moment) i conseqüentment rebent nombrosos guardons.
El llibre Magia del mar, una compilació de les seves millors fotografies, és un viatge apassionant per set regions marítimes diferents. Al Mar Roig, a la pennínsula japonesa d’Izu, al Carib, on Doubilet s’envolta de rajades, en les aigues de sud d’Austràlia, a Nova Guinea, Palaos i a Vancouver Island, on ha realitzat diversos reportatges retratant els perillosos taurons.
Veurem algunes de les seves impactants imatges a www.daviddoubilet.com
07 de novembre 2006
Nikolayev, Gagarin i Titov
Kosmos. Adam Bartos
Entre 1995 i 1998, Adam Bartos, un fotògraf establert a Nova York, va viatjar a través de la antiga Unió Soviètica buscant i fotografiant les restes de la Cursa Espaial que anys abans havien mantigut la Rússia comunista amb els Estats Units.
La història de la cursa per la conquesta de l’espai és vista ara, i a través de les imatges del fotògraf, amb una barreja de sensacions confrontades: entre nostàlgia i progrés, entre tecnologia sublim i disseny gairebé ridícul. Els soviètics, aparentment menys sofisticats tecnològicament, anaven per davant en la conquesta de l’espai exterior: el primer satèl.lit en orbitar la Terra, el primer home a l’espai, també la primera dona, els primers aterratges sense tripulació a la Lluna, a Mart, a Venus,...
Les imatges d’Adam Bartos, que va convertir en una exposició anomenada Kosmos, ens traslladen a una situació històrica, política, científica i culturalment passada, però nostàlgica i fascinant. És una festa visual que vol retre homenatge a la part que més sovint s’oblida de la història de la conquesta de l’espai: l’element humà.
Veurem algunes d’aquestes imatges, juntament amb altres reportatges d’Adam Bartos, al seu web http://www.adambartos.com a l’apartat Kosmos dins Photographs. Al mateix temps, val la pena donar un cop d’ull a altres reportatges, amb una tècnica molt depurada en quant a il.luminació i composició, en unes imatges aparentment improvitzades però molt estudiades i amb molt contingut.
06 de novembre 2006
Esperant la peça
Last Few Days, David Gibson
David Gibson és un fotògraf anglès, nascut el 1957, que es defineix com a fotògraf de carrer. La seva fotografia és fruit d’un impuls instintiu, de donar voltes pels carrers esperant la sort. A més, compta amb un valor imprescindible: la curiositat. Mirar les situacions del carrer, i al mateix temps, mirar fotografia: diu que es passa molt més temps mirant fotografies dels mestres que no pas fent-ne. Elliott Erwitt, Cartier-Bresson, Mario Giacomelli,... són alguns dels seus déus.
Per captar les seves imatges, Gibson intenta fer-se invisible. Mai es dirigeix a la gent a qui retrata, i a més, intenta evitar que els personatges prenguin importància en el que Gibson està fent. Encara que se n’adonin, ha de mostrar-se indiferent: el seu estil de fotografia és comparable al del caçador, que ha de veure la presa, que s’hi ha d’apropar lentament, sense aixecar les sospites, sense que es mogui, i que un cop la té en la situació ideal, ha d’actuar amb rapidesa i precisió.
En les seves imatges hi queda perfectament reflectit l’esperit de Cartier-Bresson : només hi ha un instant en què la imatge pot ser captada. La planificació de la situació és molt important. Esperar el moment precís i quan la composició és la definitiva, prèmer el disparador.
En el seu espai web www.gibsonstreet.com hi podem veure una bona selecció d’imatges de carrer, d’entre les que destaquem especialment aquelles on el fotògraf es confon amb un grafista, i utilitza els subjectes i els elements gràfics que hi ha al carrer d’una manera conjunta per tal de crear la composició perfecta.
05 de novembre 2006
Pena de mort
Executions. Catherine Chalmers
Catherine Chalmers és una fotògraf californiana, nascuda l’any 1957, que viu a Nova York.
I veient el seu treball, el que és segur és que a casa seva no hi viu sola: la seva especialitat són els animals domèstics, però no qualsevol tipus d’animal. Els seus animalets predilectes són els escarabats, les mosques o els cucs.
Un dels seus treballs més fascinants té com a objecte el que podem anomenar el cercle de la vida : unes erugues que surten de dins un tomàquet, un pregadéu que es menja les erugues, una granota engulleix el pregadéu,… Chalmers retrata la lluita per la supervivència.
Uns altres dels individus que posen davant la seva càmera són els escarabats. Però la història és diferent en aquest cas : aquí és l’home que els elimina. L’odi que poden arribar a generar els escarabats ha portat a la fotògraf americana a realitzar una sèrie de fotografies que reben el nom d’Executions. L’extermini dels escarabats aplicant tècniques que no tenen res a veure amb ruixar-los amb flit, sinó que els mètodes d’execució són més “humans” : la cadira elèctrica, penjats, cremats lligats a una estaca,...
Barrejant l’estètica i una gran precisió tècnica, Chalmers utilitza òptiques macro per canviar dramàticament l’escala dels personatges i aconseguir unes imatges que són en la intersecció entre la ciència i l’art. I amb les seves fotografies arriba, fins i tot, que al mirar-les ens oblidem de les sensacions que generalment provoquen aquests repelents insectes.
Si volem fer la prova, podem accedir al seu web www.catherinechalmers.com
03 de novembre 2006
Diumenge boig
Jan Goeman, BMW R65. Thilo Sicheneder
Thilo Sicheneder és un jove fotògraf alemany, nascut a Colònia el 1977, que des de 2005 treballa com a freelance a Hamburg. La seva especialitat és la fotografia relacionada amb el motor: ja sigui per a publicitat d’automòbils o per a revistes especialitzades.
Un dels seus clients és BMW Magazin, on hi ha presentat un fantàstic reportatge sobre el Tourist Trophy, al qual pertany la imatge que hem seleccionat.
Podem veure’n algunes imatges al seu espai web www.thilosicheneder.de
El Tourist Trophy és una cursa molt singular, que l’any 2007 celebrarà el seu centenari. Aquesta cursa té lloc a la illa de Man, al mar d’Irlanda. El circuit és considerat un dels més perillosos del món: té uns 60 quilòmetres d’una carretera que transcorre per entre els prats on pasturen les vaques o les ovelles, amb revolts i desnivells constants, i enmarcada per parets de pedra.
El Tourist Trophy de la illa de Man dura una setmana, a finals de maig, amb curses dividides segons la potència de les motos, i amb un dia final, el diumenge, anomenat mad sunday, en què es permet córrer a tothom qui ho vulgui.
Trobarem informació d’aquesta inigualable cursa a www.iomtt.com
