06 de novembre 2006
Esperant la peça
Last Few Days, David Gibson
David Gibson és un fotògraf anglès, nascut el 1957, que es defineix com a fotògraf de carrer. La seva fotografia és fruit d’un impuls instintiu, de donar voltes pels carrers esperant la sort. A més, compta amb un valor imprescindible: la curiositat. Mirar les situacions del carrer, i al mateix temps, mirar fotografia: diu que es passa molt més temps mirant fotografies dels mestres que no pas fent-ne. Elliott Erwitt, Cartier-Bresson, Mario Giacomelli,... són alguns dels seus déus.
Per captar les seves imatges, Gibson intenta fer-se invisible. Mai es dirigeix a la gent a qui retrata, i a més, intenta evitar que els personatges prenguin importància en el que Gibson està fent. Encara que se n’adonin, ha de mostrar-se indiferent: el seu estil de fotografia és comparable al del caçador, que ha de veure la presa, que s’hi ha d’apropar lentament, sense aixecar les sospites, sense que es mogui, i que un cop la té en la situació ideal, ha d’actuar amb rapidesa i precisió.
En les seves imatges hi queda perfectament reflectit l’esperit de Cartier-Bresson : només hi ha un instant en què la imatge pot ser captada. La planificació de la situació és molt important. Esperar el moment precís i quan la composició és la definitiva, prèmer el disparador.
En el seu espai web www.gibsonstreet.com hi podem veure una bona selecció d’imatges de carrer, d’entre les que destaquem especialment aquelles on el fotògraf es confon amb un grafista, i utilitza els subjectes i els elements gràfics que hi ha al carrer d’una manera conjunta per tal de crear la composició perfecta.
