18 de gener 2007
Capturant històries
Hi anava amb el seu company, també fotoperiodista, Paul Jenks, que va morir assassinat a Croàcia l’any 1992. El destí de la fotògraf va quedar lligat al de Iugoslavia, al dolor d’una guerra que per a ella, diferentment a la gran majoria dels corresponsals de premsa, va deixar de ser aliena.
Fins l’any 2000 va viatjar freqüentment als Balcans, per cobrir informativament tot el procés de desintegració de l’antiga Iugoslavia. L’any 2002 va publicar el llibre Balkan in memoriam, que recull gran part de la seva obra. Darrerament ha rebut un premi per un reportatge publicat al Magazine de La Vanguardia en què visita diverses poblacions de Croàcia, Bòsnia, Sèrbia i Kósovo per retrobar, catorze anys després, algunes de les víctimes de la guerra que havia conegut anteriorment, i reflexar la realitat quotidiana d’un territori que encara no ha cicatritzat les seves ferides.
D’aquest retrobament n’ha fet, al mateix temps, un documental per a televisió titulat Retrats de l’ànima.
També ha realitzat diversos reportatges fotogràfics a Israel, Palestina, Mèxico, Rumanía, Cuba, Haití o Moçambic col.laborant amb publicacions i associacions humanitàries.
El treball de Sandra Balsells sempre té un objectiu, que és ser testimoni humà de les infinites històries de dolor i emoció que comporta una guerra.
Diu que treballar en una guerra és molt dur, però que té els seus moments gratificants: la guerra enganxa perquè el fotògraf té vivències molt intenses amb la gent, crea vincles molt especials amb la persona que hi ha a l’altra banda de la càmera. Balsells comenta que la comunicació que es genera és molt rara. El fotògraf està immortalitzant una persona i no pot ni conversar amb ella, no en sap res d’ella.
Per veure gran part de la seva obra, podem visitar el seu web www.sandrabalsells.com
13 de gener 2007
El cel, la terra i el tequila
Tequila. Douglas Menuez
Tequila és una regió mexicana a l’estat de Jalisco on neix una planta, l’agave, una mena d’atzavara que fa una pinya central que destil.lada és la base per a l’elaboració de la beguda típica mexicana: el tequila.
El fotògraf texà Douglas Menuez, nascut a Del Rio fa 48 anys, que ha publicat un llibre Heaven, Earth, Tequila. Un viaje al corazón de México on presenta una rica varietat d’imatges sobre aquesta regió productora de tequila i una reflexió sobre com la tradicional beguda mexicana flueix a través de la història del país. Menuez ha treballat durant més de vint anys fent reportatges per al Washington Post i per a revistes com Life, Newsweek o Time.
La seva principal obra ha estat documentar fotogràficament la revolució digital a Silicon Valley: de com va passar a ser una regió de treballadors migrants a ser la meca de l’alta tecnologia. La Universitat d’Stanford va adquirir-li el seu fons de més de 200.000 fotografies d’aquesta temàtica, amb imatges dels pioners de la indústria informàtica com Bill Gates o Steve Jobs en els seus inicis.
Doug Menuez diu que no sabia res de la història de Mèxic abans de posar-se en aquest projecte. De fet, explica que no sabia que Tequila era un poble de Jalisco fins que va llegir en una novel.la de Salman Rushdie una situació en la que un personatge visitava una destil.leria d’aquest poble. A partir d’aquí, quatre anys de viatges per reunir les imatges de destil.leries i de treballadors al camp, al mateix temps que il.lustrava també el dia a dia del poble mexicà: les fires, els balls, els carrers,... tot al voltant d’un element comú com és l’ampolla de tequila.Podem veure el treball de Douglas Menuez al seu web www.menuez.com
12 de gener 2007
Imatges verinoses
Serpens.Guido Mocafico
Guido Mocafico és un fotògraf suís, nascut el 1962 i que viu a París, especialista en fotografies de bodegons per a revistes internacionals, com Vogue o Wallpaper, i que ha fet nombroses campanyes de publicitat per a les més destacades marques de moda i complements: Gucci, Yves Saint Laurent, Hermés, Dior o Bulgari. Darrerament ha introduit en les seves especialitats la fotografia arquitectònica, i a més a fet un gir cap a una fotografia més artística, explorant la part estètica i científica de la fotografia de natura.
En aquest sentit, ha publicat un llibre titulat Venenum, format per quatre volums: Medusa, amb 23 fotografies sobre aquest animal aquàtic; Serpens, amb 90 impactants fotografies de serps; Aranea, amb 18 imatges d’aranyes; i un quart llibre amb textos.
Mocafico és un fotògraf meitat científic meitat creador d’enigmes sobre els animals. Ens mostra en les seves fotografies unes composicions geomètriques, unes visions misterioses (on són els ulls, el cap, els peus?), una visió artística dels colors de la natura. Aranyes, meduses o serps ens són mostrades des del punt de vista abstracte i desconegut per als nostres ulls, generant una gran sensació de misteri: ens fa capaços de trobar el detall amable en animals perillosos, verinosos, sovint letals.
També és interessant veure el seu espai web www.mocafico.com des del punt de vista estètic, amb una gran varietat de temàtiques, tot i que cal descobrir abans el funcionament de la seva especial navegabilitat. Molt recomanable.
05 de gener 2007
Núvols amb plomes
Sky chase. Manuel Presti
A través de les seves creatives imatges, Presti pretén mostrar la simple bellesa de la natura I espera amb el seu treball inspirar en els espectadors la preocupació per la conservació del medi ambient.
L’any passat, i era la primera vegada que un fotògraf no-professional ho aconseguia, va ser premiat amb el títol de Fotògraf de Natura de l’Any que dóna la BBC Wildlife i el Museu d’Història Natural de Londres. La imatge que li va valer el premi era la de l’atac d’un falcó pelegrí sobre un grup d’estornells en un parc de Roma, una ciutat on milers d’aquests ocells ocupen els parcs cada nit.
Per fer la fotografia, Manuel Presti va utilitzar simultàniament dues càmeres: una amb una òptica de 500 mm amb duplicador 1.4x col.locada en un trípode, i una altra amb un teleobjectiu zoom a la mà, per poder seguir els ràpids moviments dels núvols d’ocells fugin dels atacs del falcó. Això, deia el fotògraf italià, li permetia fer fotos de les sorprenents formes dels grups d’ocells, i al mateix temps de la dinàmica dels atacs del falcó pelegrí. La fotografia guanyadora del premi era feta amb la càmera de mà.
La sèrie de 20 fotografies dels vols d’estornells, entre les que hi figurava la premiada, van formar una exposició itinerant amb el nom d’Algebra Volante.
Per veure aquesta i altres fotografies de Manuel Presti sobre natura, principalment d’ocells i les molt recomenables imatges de paisatges del desert d’Arizona, podem visitar el seu espai web www.wildlifephoto-presti.com
03 de gener 2007
El paisatge dinàmic
Xengdu, Xina. Gallen Rowell
La fotografia triada potser no és massa significativa de la trajectòria de Gallen Rowell, una de les figures mundials en la fotografia de paisatge i d’esports de muntanya.
El fet és que Gallen Rowell, juntament amb la seva dona Barbara, van morir l’agost de 2002 en un accident d’avioneta quan sobrevolaven el mar de Berig, entre Sibèria i Alaska, i que si bé en el moment de l’accident cap d’ells pilotava l’avioneta, si que Barbara Cushman era també pilot d’avioneta, a més de fotògraf.
Rowell era nascut el 1940 a Berkeley, California. Als 10 anys va començar a pujar muntanyes amb els seus pares, i aquesta es convertiria en la seva afició al llarg de la seva vida, participant en més de 40 expedicions en els set continents i arribant als dos Pols.
Amb 33 anys va publicar el seu primer reportatge a National Geographic, sobre escalada. Va viatjar sovint a l’Himàlaia, on fotografiava amb càmera de pas universal, perquè així afavoria la màxima movilitat. El que Rowell intentava captar era el que en deia paisatges dinàmics, és a dir, moments irrepetibles on el paisatge, la llum i la forma coincidissin. Això ho explica en el seu llibre més conegut, Mountain Light: In Search of the Dynamic Landscape.
Juntament amb la seva dona, Barbara Cushman, van crear l’empresa Mountain Light Photography, I van viatjar arreu del món fent reportatges de natura i implicant-se en la defensa d’algunes causes, com la independència del Tibet, fet que els va dur a fer amistat amb el Dalai Lama.
Podem veure part del seu immens treball al web de la seva empresa www.mountainlight.com
02 de gener 2007
Amunt els terços !
Castells. Lucas Vallecillos
Els castellers són un dels elements de la tradició catalana que desperta més passions.
Lucas Vallecillos és un fotògraf barceloní, nascut el 1970, que ha publicat un llibre, Castellers, on recull unes magnífiques imatges que mostren tota la força i la bellesa plàstica del món casteller: l’espectacularitat dels colors a la plaça, la tensió del moment d’aixecar el castell, els nervis de la mainada i l’explosió d’alegria després de descarregar.
Llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona, té un postgrau de Fotoperiodisme de la Universitat Autònoma. Està especialitzat en el reportatge i col·labora habitualment amb revistes de viatge com Geo, Deviajes, Rutes del Món, National Geographic, o Descobrir Catalunya i amb suplements dominicals, com el d’El Periódico de Catalunya, Avui, Expansión o Gara. Des de l’any 2002, l’agència COVER distribueix imatges seves. Ha escrit i il·lustrat el llibre Granada i ha fet nombroses exposicions, entre les quals destaquen tres participacions en el Visa Off du Photoreportage de Perpignan (2003, 2005 i 2006).
Actualment està treballant en la realització d’un nou llibre sobre la costa d’Almeria. Al seu espai web www.lucasvallecillos.com en podem veure una tria d’aquestes imatges.
01 de gener 2007
2007
Lady Blackbird. Eugenio Recuenco
A l’estil dels coneguts calendaris fets per fotògrafs reconeguts, com el de Pirelli o el d’Amnistia Internacional, la marca cafetera Lavazza ha arribat aquest any al seu quinzè calendari, el de 2007.
I per a l’edició d’aquest any, les imatges són del fotògraf madrileny especialitzat en fotografia de moda Eugenio Recuenco.
En anys anteriors, havien treballat per al calendari de Lavazza personatges com Helmut Newton, Jean-Baptiste Mondino, Elliott Erwitt o David LaChapelle.
Eugenio Recuenco, de 35 anys, és un fotògraf freelance autor de campanyes publicitàries per firmes com Custo Barcelona, Carolina Herrera, Chanel o Louis Vuitton, i treballa per revistes com Vogue o Madame Figaro.
Ha guanyat diversos premis, com ara el premi ABC de fotografia.
L’estil de Recuenco en la fotografia de moda ha estat definit per Versace com a cinematogràfic.
Per conèixer aquest estil tan personal, treballat minuciosament i cuidant fins l’últim detall els elements que intervenen en els seus enquadraments, només cal visitar el seu espai web www.eugeniorecuenco.com
El treball d’Eugenio Recuenco per a Lavazza ens presenta una ciutat escenogràficament espectacular i misteriosa, com sorgida d’una pintura d’Edward Hopper barrejada amb detalls procedents dels còmics clàssics americans dels anys quaranta. Amb un complexe joc de llums i colors, el fotògraf presenta uns suggerents escenaris, amb la presència intrigant dels models: uns personatges que simbolitzen els súper-poders que vol transmetre la marca.
Podem veure les imatges d’aquest calendari del 2007 al web www.lavazza.es
