18 de gener 2007
Capturant històries
Milicians serbis en la línia del front, Croàcia. Sandra Balsells
Sandra Balsells és una periodista i fotògraf nascuda el 1966 a Barcelona, que treballant pel diari The Times va anar a Iugoslavia l’any 1991 per documentar gràficament la darrera gran guerra europea del segle XX.
Hi anava amb el seu company, també fotoperiodista, Paul Jenks, que va morir assassinat a Croàcia l’any 1992. El destí de la fotògraf va quedar lligat al de Iugoslavia, al dolor d’una guerra que per a ella, diferentment a la gran majoria dels corresponsals de premsa, va deixar de ser aliena.
Fins l’any 2000 va viatjar freqüentment als Balcans, per cobrir informativament tot el procés de desintegració de l’antiga Iugoslavia. L’any 2002 va publicar el llibre Balkan in memoriam, que recull gran part de la seva obra. Darrerament ha rebut un premi per un reportatge publicat al Magazine de La Vanguardia en què visita diverses poblacions de Croàcia, Bòsnia, Sèrbia i Kósovo per retrobar, catorze anys després, algunes de les víctimes de la guerra que havia conegut anteriorment, i reflexar la realitat quotidiana d’un territori que encara no ha cicatritzat les seves ferides.
D’aquest retrobament n’ha fet, al mateix temps, un documental per a televisió titulat Retrats de l’ànima.
També ha realitzat diversos reportatges fotogràfics a Israel, Palestina, Mèxico, Rumanía, Cuba, Haití o Moçambic col.laborant amb publicacions i associacions humanitàries.
El treball de Sandra Balsells sempre té un objectiu, que és ser testimoni humà de les infinites històries de dolor i emoció que comporta una guerra.
Diu que treballar en una guerra és molt dur, però que té els seus moments gratificants: la guerra enganxa perquè el fotògraf té vivències molt intenses amb la gent, crea vincles molt especials amb la persona que hi ha a l’altra banda de la càmera. Balsells comenta que la comunicació que es genera és molt rara. El fotògraf està immortalitzant una persona i no pot ni conversar amb ella, no en sap res d’ella.
Per veure gran part de la seva obra, podem visitar el seu web www.sandrabalsells.com
Hi anava amb el seu company, també fotoperiodista, Paul Jenks, que va morir assassinat a Croàcia l’any 1992. El destí de la fotògraf va quedar lligat al de Iugoslavia, al dolor d’una guerra que per a ella, diferentment a la gran majoria dels corresponsals de premsa, va deixar de ser aliena.
Fins l’any 2000 va viatjar freqüentment als Balcans, per cobrir informativament tot el procés de desintegració de l’antiga Iugoslavia. L’any 2002 va publicar el llibre Balkan in memoriam, que recull gran part de la seva obra. Darrerament ha rebut un premi per un reportatge publicat al Magazine de La Vanguardia en què visita diverses poblacions de Croàcia, Bòsnia, Sèrbia i Kósovo per retrobar, catorze anys després, algunes de les víctimes de la guerra que havia conegut anteriorment, i reflexar la realitat quotidiana d’un territori que encara no ha cicatritzat les seves ferides.
D’aquest retrobament n’ha fet, al mateix temps, un documental per a televisió titulat Retrats de l’ànima.
També ha realitzat diversos reportatges fotogràfics a Israel, Palestina, Mèxico, Rumanía, Cuba, Haití o Moçambic col.laborant amb publicacions i associacions humanitàries.
El treball de Sandra Balsells sempre té un objectiu, que és ser testimoni humà de les infinites històries de dolor i emoció que comporta una guerra.
Diu que treballar en una guerra és molt dur, però que té els seus moments gratificants: la guerra enganxa perquè el fotògraf té vivències molt intenses amb la gent, crea vincles molt especials amb la persona que hi ha a l’altra banda de la càmera. Balsells comenta que la comunicació que es genera és molt rara. El fotògraf està immortalitzant una persona i no pot ni conversar amb ella, no en sap res d’ella.
Per veure gran part de la seva obra, podem visitar el seu web www.sandrabalsells.com
# posted by quim @ 11:03 p. m. 
