28 de maig 2007
Haikus fotogràfics
Chema Madoz
José María Rodríguez Madoz, Chema Madoz, és un fotògraf madrileny nascut el 1958 que, des que l’any 1991 va rebre el premi Kodak, ha anat realitzant nombroses exposicions arreu d’Europa i Amèrica, obtenint un reconeixement molt important dins el món de la fotografia contemporània. L’obra de Chema Madoz, una mescla en blanc i negre de perpectives, textures, objectes i imaginació, s’ha caracteritzat per descontextualitzar objectes quotidians i convertir-los en objectes surrealistes, aplicant-hi un efecte poètic amb un estil creatiu que ens transporta a l’obra de Joan Brossa.
Madoz juga, com feia Man Ray, amb els canvis d’escala entre objectes, amb la mínima manipulació dels objectes, utilitzant pràcticament sempre la llum natural. La seva fotografia es confon sovint amb l’escultura i amb detalls pròpis de la pintura, i fins i tot podríem apropar-la a la poesia: analogies, metàfores, paradoxes visuals que són pròpies del llenguatge, de la literatura. Composicions que esdevenen poesia minimalista, que evoquen els haikus orientals.
L’any 2000 va rebre el Premio Nacional de Fotografía.
Chema Madoz treballa sempre en blanc i negre perquè creu que aquest genera unes imatges més abstractes, més relacionades amb la imaginació, amb la memòria, amb la mínima expressió. El seu treball intenta jugar a utilitzar el mínim d’objectes possibles, i el seu equip de treball és també el mínim: la càmera i punt. És autènticament poesia fotogràfica minimalista.
Podem veure el seu treball i llegir més sobre l’artista al seu web www.chemamadoz.com
Madoz ha publicat diversos llibres, entre els que destaca Fotopoemario, del 2003, en col.laboració amb Joan Brossa, que acompanya amb poemes algunes de les fotografies de l’artista madrileny.
