24 d’octubre 2006
Retratar el jazz
Chet Baker i Teddy Charles, 1953. William Claxton
Van agafar un vell Chevrolet i van dedicar tres mesos de treball que després es va publicar amb el títol de JAZZ LIFE, amb imatges dels festivals de Newport i de Monterrey, i estrelles com Charlie Parker, Count Basie, Duke Ellington, Muddy Waters, Dave Brubeck, Stan Getz, Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Miles Davis, Charlie Mingus, Thelonious Monk, o John Coltrane.
Claxton, nascut a Pasadena, havia convertit en icones a través de les seves fotografies a dos mites: un del cinema, Steve McQueen i un altre del jazz, Chet Baker. El fotògraf era amic de molts dels músics, i això li permetia penetrar en els seus mons tan hermètics, i poder interioritzar la seva manera de ser fins al punt que les seves imatges després irradiaven també part de la mateixa música. Les fotografies suggerien la música.
La seva amistat amb molts d’ells, com Charlie Parker o Shorty Rogers, queda evident amb una sèrie de peces dedicades: Sound Claxton! (Al Cohn), Clickin’ with Clax (Shorty Rogers),o Claxography (Dan St. Marseille).
Actualment encara dedica temps a fer algunes fotos, però ho va deixar professionalment frustrat per dues questions: primer, el fet que aquell treball al que dedicava tots els esforços es veia reduit a diminutes imatges en el minúscul fulletó d’un CD; i després, perquè ara ja quasi ni tractava amb el músic a l’hora de fer una sessió fotogràfica: ara abans havia de tractar amb el director d’arte, el manager, l’advocat, l’executiu de la discográfica, l’estilista,...
Podem veure el seu treball a l’espai web www.williamclaxton.com
22 d’octubre 2006
Fent la pols.
Geoff Gulevich. Sterling LorenceSi dies enrera vam proposar Derek Frankowski com un dels millors fotògrafs especialistes en ciclisme de muntanya, avui parlem d’un altre que, a més, forma part d’un col.lectiu de cineastes i mountainbikers que han produit diverses pel.lícules sobre el tema: The Collective.
Sterling Lorence és un fotògraf establert a Vancouver que reconeix ser un privilegiat per viure en un dels llocs més fantàstics per a la pràctica de la seva afició: la bicicleta de muntanya. Els boscos, la costa, les muntanyes, el paisatge, la llum,... tot l’inspira per captar en les seves fotografies l’essència de l’esport d’aventura.
Lorence ha treballat per Fox, Gary Fisher, Marzocchi, Oakley, Specialized,... i també per les millors revistes de ciclisme del món.
Al seu web www.sterlinglorence.com hi podem veure un espectacular conjunt de les seves fotografies.
The Collective, que engloba mountainbikers i artistes, han recorregut el món buscant els indrets més espectaculars per fotografiar i filmar. Han produit de moment dues pel.lícules, rodades en 16 mm: The Collective i ROAM, de les que Sterling Lorence és el director de fotografia.
Més informació sobre aquest grup de malalts del mountain bike a www.thecollectivefilm.com
21 d’octubre 2006
Un dels craks del moment
Burma, 1996. Steve McCurry
Però Steve McCurry és conegut principalment per la famosa fotografia que va fer d’una nena afganesa amb uns impressionants ulls verds, que ha donat la volta al món com a portada de National Geographic, i que ha marcat la trajectòria del fotògraf per la resta de la seva carrera.
McCurry es va interessar molt aviat per l’Àsia, i sobretot per l’Índia. Allà diu que hi ha après la lliçó més important per a la feina del fotògraf: hi ha après a mirar i a esperar; a tenir la paciència necessària per aconseguir que la gent s’oblidi de la càmera i la seva ànima quedi reflexada en la instantània. McCurry és un autèntic retratista de mirades.
El 1979, McCurry va atravessar d’amagat la frontera entre el Paquistan i l’Afganistan just abans de la invasió russa. El reportatge que hi va fer li va valer el més important dels seus guardons: la prestigiosa Medalla d’Or Robert Capa al Millor Reportatge Fotogràfic, que l’Overseas Press Club of America dóna als reporters que mostren el seu coratge i determinació.
Aquest ha estat però, només un dels molts premis que Steve McCurry ha guanyat, otorgats per l’excepcionalitat dels seus reportatges en conflictes internacionals en indrets remots com el Iemen, el Kashmir, Cambotja o a la Guerra del Golf.
Molts d’aquests reportatges els podem veure al seu espai web www.stevemccurry.com
Tots darrera la pilota
Langon, Sauternais. Carl De Keyzer
Carl de Keyzer és un fotògraf belga, nascut el 1958, a qui li agrada tractar projectes a gran escala i de temàtiques molt diverses. Pertany a l’agència Magnum des de 1994, i sovint el seu fotoperiodisme tracta societats en situacions límit: la Índia, la caiguda de l’imperi soviètic, camps de treball de presoners a Sibèria, i tot tipus de reportatges per a Magnum, sempre amb una visió molt particular en els enquadraments i en la destacada utilització de la il.luminació.
Però l’interés en destacar-lo prové de dos elements interessants: primer, recomanar moltíssim la visita al seu espai web, molt elaborat, amb molta informació i amb una navegació molt dinàmica i amb un elegant disseny; i després, perquè en la setmana que havíem començat prometent fotògrafs especialistes en futbol, Carl De Keyzer forma part d’un interessant projecte de l’agència Magnum.
Aquesta agència, probablement la més prestigiosa del món, va reunir en una exposició i en un llibre (Magnum Futbol) una compilació d’obres d’alguns dels seus més destacats fotògrafs que tinguessin aquest tema com a argument. Aquesta exposició, amb més de 100 imatges, uneix la bellesa que les fotos tenen per a l’aficionat al futbol amb la gran qualitat estètica de les instantànies del principal col.lectiu de fotoperiodistes del món. Les imatges ens mostren la passió per l’esport des del punt de vista d’habitants de tot el planeta, de diverses cultures i nivells socials, però amb la pilota de futbol com a símbol de convivència i igualtat.
Steve McCurry, Henri Cartier-Bresson, René Burri, Josef Koudelka, Martin Parr, Ian Berry,… les seves imatges sobre el futbol es poden veure al web de l’agència www.magnumphotos.com a l’apartat de llibres (books), on apareix el llibre Magnum Futbol.
Podem accedir-hi directament mitjançant l’enllaç: http://www.magnumphotos.com/c/htm/FramerT_MAG.aspx?Stat=Books_DocThumb&V=CDocT&E=2TYRYDYPSA8U&DT=ALB
Aquí hi podrem veure algunes altres fotografies de Carl De Keyzer que formen part del projecte Magnum Futbol.
L'espai web de Carl De Keyzer el trobarem a www.carldekeyzer.com
16 d’octubre 2006
Minut 91
Llian Thuram, Mathias Braschler
En aquesta setmana de gran intensitat futbolística, intentarem trobar diversos especialistes en aquesta temàtica.
Un d’ells és Mathias Braschler, un fotògraf nascut el 1969 a Zuric, que abans del mundial d’Alemanya va dur a terme un treball titulat “Final del partit. Les cares del Mundial”.
Aquesta exposició presentava els retrats en primer pla de trenta protagonistes del campionat, entre els quals hi havia Ronaldinho, Figo, Puyol o Buffon. Els retrats tenien, però, una particularitat: les fotografies eren fetes fora del terreny de joc, en blanc i negre i sobre un fons gris, just després que l’àrbitre xiulés el final del partit, abans de passar per la dutxa, i amb tota la intensitat del partit encara reflexada al rostre dels jugadors.
Uns primers plans on l’esforç, la suor i el cansament físic quedaven ben visibles.
Explica Braschler que va ser un treball molt intens, realitzat durant un any sencer, lluitant per convèncer els jugadors, els seus clubs i sobretot els seus representants. Diu el fotògraf suís que el qui més va col.laborar va ser Ronaldinho, i el més complicat de tractar, l’alemany Ballack.
Per veure algunes de les fotografies de la col.lecció, podem visitar el seu web www.mathiasbraschler.com
14 d’octubre 2006
Estil salvatge
Derek Frankowski és un fotògraf d’esports d'aventura d'origen canadenc, especialitzat sobretot en imatges de bicicleta de muntanya. El seu treball és publicat permanentment en algunes de les millors revistes especialitzades en mountain bike i en campanyes de publicitat d’arreu del món. Treballa per les principals marques del sector : Santa Cruz, Giro, Fox, Marzocchi, Specialized o Rock Shox.
Les imatges de Frankowski capten amb gran detall la relació entre l’esportista i la muntanya, i és que el fotògraf canadenc és un apassionat d’ambdues coses: la muntanya i la bicicleta. Ell explica que només així es poden fer les feines que li encarreguen, que exigeixen buscar les localitzacions més espectaculars i inèdites, plantejar les imatges amb els ciclistes, i una paciència a prova de bombes per trobar la llum adequada, l’espai adient i el gest tècnic del ciclista que tingui la força suficient per fer d’aquella imatge, un reflexe de l’esperit d’aventura que busca el receptor.
Algunes de les seves imatges es poden veure al seu espai web www.frankowski.ca
La fotografia que hem escollit, publicada a la revista Bike Magazine, va ser escollida foto esportiva de l’any 2005.
12 d’octubre 2006
La veu dels desvalguts
Gary S. Chapman és un fotògraf nordamericà especialitzat en crear imatges per a publicitat o il.lustració editorial que defineixin conceptes. Aquest és un treball molt complexe per al fotògraf, que exigeix una gran creativitat: amb una imatge necessita donar una explicació a un concepte, generar una sensació, crear un estat d’ànim.
Les fotografies de Chapman són una barreja entre imatge i il.lustració, i han aparescut en les revistes més importants: Life, Time, Newsweek o National Geographic.
També ha dedicat molt temps del seu treball a una passió personal: recórrer el món per fotografiar tota la feina que l’església fa pels més desvalguts i també per plasmar el patiment que hi ha en alguns móns on l’església encara hi ha d’arribar: una colònia de leprosos al Nepal, els orfes del tsunami a Sri Lanka,...
Chapman pretén que "els que no tenen veu es puguin expressar, de manera que si algú pot sentir aquesta veu, els pugui dedicar una pregària".
Aquest treball personal el podem veure explicat al seu blog http://garyschapman.com/blog
Per veure el seu treball més comercial, podem visitar el seu espai web www.garyschapman.com
10 d’octubre 2006
Penjar(se) la medalla al coll
Xavi Torres, 2004. Bob Martin
A partir de demà, a Lloret, es disputarà la vuitena edició dels jocs Special Olympics. Aquests jocs tenen l'objectiu de fomentar la integració de les persones amb discapacitats mentals i psíquiques per mitjà de l’esport, i hi participaran esportistes de llocs tan llunyans com Bolívia, Camerun, Romania o el Marroc.
Els jocs Paralímpics són una altra competició esportiva que, amb un plantejament semblant al dels Jocs Olímipics, són dutes a terme per esportistes amb discapacitats físiques o psíquiques, i que es celebren a la mateixa seu que els Jocs Olímpics.
El britànic Bob Martin és probablement el més guardonat fotògraf esportiu del món. Només durant l’any 2005 ha aconseguit 23 premis, incloent-hi el cobejat Fotografia Esportiva de l’Any en els World Press Photo Awards. La imatge que va aconseguir aquest premi recull el salt a la piscina del nedador mallorquí Xavi Torres als Jocs Paralímpics 2004 d’Atenes.
Xavi Torres, amb amputacions congènites a les cames i als braços, és el nedador paralímpic amb més victòries (14 medalles en els últims quatre jocs paralímpics) i que més promou l'esport en situacions de disminució física. En podem conèixer més a www.xavitorres.com Aquesta imatge ha estat premiada també amb quatre premis més a Europa i als Estats Units.
Bob Martin porta a sobre una trajectòria de més de vint anys fotografiant cada esdeveniment esportiu essencial (Jocs Olímpics, mundials d’atletisme o natació,...) o competicions mítiques com l’enduro de Le Touquet, el Gran National, o un fascinant reportatge sobre el partit de cricquet entre la Índia i el Paquistan.
Les seves fotografies han estat publicades a les millors revistes del món, incloent Sports Illustrated, Paris Match, Time o L’Equipe.
Una extensa tria d’imatges d’esport de Bob Martin es pot veure al seu web www.bobmartin.com
09 d’octubre 2006
El retratista núm. 1
Tom Waits, 2002. Mark Seliger
Actualment ja no pot viure aïllat d’aquest món de celebritats: ara s’ha convertit en el fotògraf per a qui tots els famosos volen posar, i ha esdevingut ell mateix un personatge famós, el millor retratista del segle segons la crítica internacional, per davant de la mateixa Leibovitz.
Drew Barrymore, Sarah Jessica Parker, Brad Pitt, Al Pacino, Jennifer Lopez,… tots han estat en l’òptica refinada i sensible de Seliger, que ha treballat com a fotògraf i editor de la revista Rolling Stone, de la que n’ha fet més de 100 portades. També s’ha dedicat a produir videoclips de rock i pop, i portades per discs ( Joshua Tree, dels U2; entre altres). Així va començar a treballar amb els millors músics de l’escena internacional: Elvis Costello, Lou Reed, Diana Krall i, sobretot, amb un dels seus principals admiradors i bon amic: Lenny Kravitz, de qui és l’autor de les fotografies de portada dels seus discs i també n’ha publicat un llibre de fotografies.
Podem veure una selecció dels seus retrats més famosos al seu espai web www.markseliger.com on trobarem fotografies que han estat portades famoses de discos, llibres, revistes o anuncis publicitaris.
07 d’octubre 2006
Treballant com negres
Griffen Todd. John Francis Ficara
Black Farmers in America (Pagesos negres d’Amèrica) és el seu treball publicat més recent. Durant quatre anys ha viatjat a través d’Amèrica buscant pagesos de color, i tractant de mostrar el sentiment d’una gent que, malgrat les seves dificultats econòmiques i socials, només volen seguir vivint i treballant a la seva terra, conservant la seva herència.
El 1920, el 14 % dels pagesos dels Estats Units eren de raça negra. Actualment, i gràcies a unes polítiques econòmiques dures per a les petites empreses, a les variacions capricioses dels mercats, i principalment al llegat ignominiós del prejudici racial, fins i tot en les pròpies lleis del Departament d’Agricultura dels EUA, els pagesos negres són menys d’un 1 %, i les terres conreades han passat de 16 milions d’acres del 1920 a menys d’un milió actual.
Les exquisides imatges en blanc i negre de Ficara capten el treball i l’alegria de la vida diària en les explotacions agrícoles familiars, i al mateix temps, transparenten l’esperança de seguir la tradició familiar: cada granja tancada suposa per als pagesos, les seves famílies i la gent que tenen contractada, la necessitat de marxar lluny de la forma de vida que havien rebut de les seves generacions anteriors.
En veiem algunes fotografies al seu web www.johnficara.com, clicant a l’enllaç Visit the American Black Farmers Project site
06 d’octubre 2006
La locomotora humana
Emil Zatopek. Jason Bell
Jason Bell és un fotògraf anglès especialista en retrats, que treballa regularment per les revistes més prestigioses: Vanity Fair, Vogue, o Time Magazin, i que també és conegut per la realització de molts cartells de cinema (Billy Elliot, Bridget Jones,…)
Per davant la seva càmera han passat artistes com Hale Berry, Kenneth Branagh o Johnny Depp, o també músics com Lenny Kravitz, Elthon John o els Coldplay.
L’any 2000, coincidint amb els Jocs Olímpics de Sydney, va publicar el llibre Gold Rush, on va viatjar per tot el món durant 10 mesos per aconseguir una col.lecció de 75 retrats dels millors atletes de tots els temps. Els atletes eren fotografiats per Bell for a del seu context competitiu, per tal de donar rellevància a la seva part més personal, mostrant-los com a persones normals i corrents.
Després de ser exposat a la Vil.la Olímpica durant els jocs, el treball de Jason Bell va viatjar per diversos països fins acabar en l’exposició permanent del Museu Olímpic de Lausanna.
Entre els grans esportistes retratats per Bell hi podem trobar Haile Gebrselassie, Sebastian Coe, Hicham El Gerrouj, Reyes Estévez o Emil Zatopek.
Anomenat La Locomotora Humana, el txec Emil Zatopek va ser un corredor de fons avançat a la seva època. La seva poderosa gambada suposava una manera diferent de córrer les curses de llarga distància, i també va ser precursor en entrenar les curses llargues a través de càrregues de treball mitjançant sèries de 200 i 400 metres. En el seu palmarés hi ha una gesta mai igualada: les tres medalles d’or als Jocs Olímpics d’Helsinki’52 en les proves de 5.000 i 10.000 metres i a la marató.
Podem veure algunes de les fotografies d’esportistes fetes per Jason Bell a l’apartat Published Books / Gold Rush del seu espai web www.jasonbellphoto.com
