31 de maig 2007
El gran depredador
Salcisia, Hans Gissinger
El seu treball al costat de personatges del món gastronòmic va començar l’any 1997 amb el xef Marc Meneau, cuiner establert a la Borgonya, amb qui va publicar el llibre The Conversation, més de 600 fotografies en blanc i negre que exploren la cultura universal de la producció alimentària i l’elaboració dels aliments. Partint del fet autèntic de l’alimentació com a cativitat pròpia dels predadors, ens presenta la cuina com un art.
Amb l’escriptor gastronòmic francès Gérard Oberlé va participar en l’elaboració del llibre Salami, l’any 2002, on acompanya els textos d’Oberlé amb 60 retrats de salsitxes italianes.
El 2004 va col.laborar amb Ferran Adrià retratant Water Recipes, un treball experimental del xef català amb plats elaborats només amb aigua, jugant amb la llum i les textures.I un dels seus darrers projectes és en un llibre per commemorar el centenari de la pastisseria Escribá, on s’ha utilitzat una càmera provinent de la tecnologia militar, que dispara 150 vegades per segon i que serveix per observar el comportament dels explossius. D’aquesta manera, i amb la col.laboració de Christian Escribà i dels especialistes en pirotècnia de Comediants, ha retratat tots els detalls de l’explossió de diferents pastissos, i que podem veure a l’apartat Tartas dins la secció de Projects del seu web www.hansgissinger.com
29 de maig 2007
Xai, de la família dels ovins
Sheep, Eric SlaytonSlayton és, a més de fotògraf, escultor i dissenyador industrial. Crea mobles i espais decoratius amb la mateixa premissa que crea les seves fotografies : la importància de reconèxer la bellesa essencial que hi ha en la vida, en l’existència.
En el seu web, www.ericslayton.com , podem veure diverses sèries de la seva obra fotogràfica i diversos estudis teòrics sobre natura o animals: a Els Ulls de Vidre (Glass Eyes) retrata animals a l’Àfrica o a Groenlàndia d’una manera tan espontània però alhora tan tècnica que semblen ben bé que es posin ben posats per a passar a formar part de làmines d’estudi dirèctament destinades a un museu d’història natural; o bé a Els Ulls del Falcó (Hawkeye) intenta extreure de la mirada del predador tota l’energia que el converteix en un dels més hàbils animals de la creació.
La relació entre els animals i la comunitat científica que els estudia, classifica i documenta crea un corrent emocional que es pot captar a través de les imatges d’Eric Slayton.
28 de maig 2007
Haikus fotogràfics
Chema Madoz
José María Rodríguez Madoz, Chema Madoz, és un fotògraf madrileny nascut el 1958 que, des que l’any 1991 va rebre el premi Kodak, ha anat realitzant nombroses exposicions arreu d’Europa i Amèrica, obtenint un reconeixement molt important dins el món de la fotografia contemporània. L’obra de Chema Madoz, una mescla en blanc i negre de perpectives, textures, objectes i imaginació, s’ha caracteritzat per descontextualitzar objectes quotidians i convertir-los en objectes surrealistes, aplicant-hi un efecte poètic amb un estil creatiu que ens transporta a l’obra de Joan Brossa.
Madoz juga, com feia Man Ray, amb els canvis d’escala entre objectes, amb la mínima manipulació dels objectes, utilitzant pràcticament sempre la llum natural. La seva fotografia es confon sovint amb l’escultura i amb detalls pròpis de la pintura, i fins i tot podríem apropar-la a la poesia: analogies, metàfores, paradoxes visuals que són pròpies del llenguatge, de la literatura. Composicions que esdevenen poesia minimalista, que evoquen els haikus orientals.
L’any 2000 va rebre el Premio Nacional de Fotografía.
Chema Madoz treballa sempre en blanc i negre perquè creu que aquest genera unes imatges més abstractes, més relacionades amb la imaginació, amb la memòria, amb la mínima expressió. El seu treball intenta jugar a utilitzar el mínim d’objectes possibles, i el seu equip de treball és també el mínim: la càmera i punt. És autènticament poesia fotogràfica minimalista.
Podem veure el seu treball i llegir més sobre l’artista al seu web www.chemamadoz.com
Madoz ha publicat diversos llibres, entre els que destaca Fotopoemario, del 2003, en col.laboració amb Joan Brossa, que acompanya amb poemes algunes de les fotografies de l’artista madrileny.
19 de maig 2007
D'arts i d'artistes
Anselm Kiefer, 2005. Philippe ChancelDurant una temporada, del 1990 al 1995, es va dedicar més als documentals i explorant en altres camps dels nous mitjans de comunicació, fins que va tornar a la fotografia de la mà, sobretot, de la revista Connaissance des Arts.
Ha publicat diversos llibres, dels que en destacarem tres: DPRK, del 2006, una visió molt personal de Corea del Nord, amb el que va guanyar el premi Deutsche Borse Photography de la Photographers' Gallery de Londres; un altre és Regards d’Artistes, del 2005, una sèrie de 101 retrats d’artistes de diversos camps creatius, com Jeff Koons, J-P. Raynaud o Pierre Soulages; i un tercer, que té dos volums, Souvenirs de Paris i Souvenirs de Londres, una visió d’aquestes dues ciutats a través de fotografies de les seves botigues i aparadors.
Durant vint anys de carrera, Philippe Chancel ha tingut el privilegi, gràcies al seu treball, de visitar estudis d’artistes d’arreu del món. Un dels més impactants i inusuals és el del pintor alemany Anselm Kiefer, un artista que justament ara, de març a setembre del 2007, té una exposició al Guggenheim de Bilbao. L’estudi de Kiefer, que ha fotografiat Chancel, és en un antiga granja de cucs de seda abandonada a Barjac, al sud de França, convertida en un laberíntic complexe de petits estudis, obres monumentals, magatzems, habitacions senceres plenes d’elements que són font d’inspiració i eines de treball (fragments d’avions, pilons de galledes de pintures i materials diversos, muntanyes de fotografies escampades per terra i a les parets,...) i també la residència de l’artista.
Podem veure’n les sensacionals imatges de Chancel al seu web www.philippechancel.com , i també podem veure un interessant interactiu sobre l’obra del pintor Anselm Kiefer i també explicacions sobre aquest estudi a www.k2000dedicado.com/guggenheimbilbao-kiefer/kieferExpo.html
18 de maig 2007
El sacerdot de l'Ermita
Álvaro Palacios. Rafael Vargas
Rafael Vargas, nascut a Barcelona el 1959, és un fotògraf free-lance especialitzat en retrat, arquitectura i publicitat.
Ha publicat nombrosos reportatges d’arquitectura i interiorisme en revistes de projecció internacional, com Abitare, Architektur & Wohnen, Domus, Diseño Interior, On o Intramuros. Des de 1987 ha participat en nombroses exposicions col.lectives en ciutats europees i americanes, destacant-ne les d’Arles, Birmingham, Londres, New York o París. I ha rebut nombrosos premis, d’entre els que sobresurt el Gran Premi Kodak de Fotografia Europea de l’any 1989, el Laus d’Or de 1995 i del 1998, i diversos premis Lux en diferents categories.
El darrer premi Lux, que dóna l’AFP (Associació de Fotògrafs Professionals Espanyols), és el rebut l’any 2006 en la categoria de Projectes, gràcies al seu treball al voltant de tot el procés de construcció de la Torre Agbar de Barcelona.
Rafael Vargas ha dedicat gran part de la seva obra a retratar tots els edificis importants de Gaudí per encàrrec de l’Espai Gaudí, de la Caixa de Catalunya, situat a la Pedrera, on es poden veure i admirar imatges que expliquen cada obra del genial arquitecte català, interpretant-ne els aspectes constructius, ornamentals, tècnics i estètics.
En el camp de la publicitat destaquen els seus treballs per a SEAT i per a Camper, i en el del retrat, la seva sèrie de fotografies d’arquitectes i dissenyadors, professionals que han treballat molt en contacte amb Rafael Vargas al llarg de la seva carrera.
El seu espai web, www.rafaelvargas.com , mostra gran quantitat de les seves obres, perfectament classificades i organitzades, d’on n’hem extret la del vinater Álvaro Palacios retratat al seu espectacular celler de Gratallops, dins la sèrie Bodegas y Vinos de l’apartat de reportatges.
14 de maig 2007
Els artistes i els seus mons
Frank Zappa, 1976. Norman Seeff
Norman Seeff era un metge d’emergències d’un hopital de Soweto, a Sudàfrica, que l’any 1969 va abandonar la seva carrera professional i se’n va anar als Estats Units per explorar una nova vocació en el camp de les arts. Un cop establert a New York, es va iniciar en el món del disseny de portades de discos i de la fotografia de la mà del dissenyador gràfic Bob Cato.
El seu treball fotogràfic per a la portada del disc “The Band”, obviament de The Band, el va portar a ser valorat ràpidament. D’aquesta manera, el 1972 va ser nomenat director creatiu de United Artists Records.
El 1975 va obrir un estudi propi just a Sunset Bulevard, i va començar a portar una càmera de cinema durant les seves sessions fotogràfiques per tal de documentar les dinàmiques dels processos creatius dels artistes. D’aquesta manera va aconseguir reunir durant tres dècades una gran quantitat de pel.lícula sobre les diferents formes de creació i l’evolució de la seva obra, amb la que l’any 2000 va realitzar el documental The Sessions Project.
Per davant de les càmeres de Norman Seeff han passat centenars de músics, cantants, actors, pintors i tot tipus d’artistes, obtenint imatges molt espontànies, que ha recopilat en dos llibres : Hot Shots, del 1978 ; i Sessions !, del 1988.
Del 1985 al 1999 s’havia centrat especialment en la direcció d’anuncis per a televisió, però aquest 2007 han de veure la llum dos nous documentals: Tryumph of the Dream, i una nova part de The Sessions Project.
Per veure una bona col.lecció de les seves fotografies, podem accedir al seu web www.normanseeff.com, tot i que encara en té una bona part en construcció.
13 de maig 2007
Cases d'abans
La Aberca. Bert Teunissen
Nascut a Ruurlo, a Holanda, l’any 1959, Bert Teunissen explica que quan tenia vuit anys va presenciar l’enderrocament de la seva vella casa familiar. Al seu lloc s’hi va construir una casa moderna, però alguna cosa molt especial s’havia perdut en el canvi: el caràcter.
Trenta anys més tard, el sentit d’aquella pèrdua el va portar a buscar aquella llum i aquella atmosfera que notava absent en algun altre lloc. Per això va viatjar per tota Europa fotografiant l’interior de les cases amb la gent que les habita, cercant redescobrir l’ambient de la seva infantesa.
Les fotografies de Teunissen, banyades de llum natural, tenen una força escènica que sovint ha portat a que es comparin amb els quadres dels grans mestres holandesos Vermeer, Rembrandt o De Hoogh.
El treball que ha publicat, Domestic Landscapes, és un recull de fotografies realitzades durant deu anys a Alemanya, Holanda, Bèlgica, Itàlia, França, Espanya, el Regne Unit i Portugal, i intenta capturar els paisatges domèstics abans que la modernització els alteri.
Són cases on, en la majoria dels casos, encara no hi ha arribat l’electricitat. Per això és vital l’ús de la llum natural. Detalls d’un món a punt de desaparèixer és el que omple cada imatge: calendaris antics, retrats ancestrals, tovalles,... Melancòniques imatges que capturen una arquitectura i un estil de vida a punt de desaparèixer.
En podem veure un bon grapat al seu web www.bertteunissen.com o veure el seu blog personal a www.aperturefoundation.blogspot.com
